| FUNDACIÓ DEL MONESTIR DE SANT PERE DE RODA |
|
|---|
Temps era temps, voltava per la nostra mar un pirata terrible que tot ho assolava, conegut per en "Cor de Pedra". Un dia va desembarcar a Roses, va saquejar i cremar tant com va poder i s'emportà captius un reguitzell de gent, entre ells un noiet d'un set anys. Tots els presoners lligats i carregats de cadenes ploraven i es deseperaven davant de la seva desventura i del trist esdevenidor que els esperava. L'infant, que deixaren deslligat, no plorava, ans al contrari, anava consolant els seus pobres companys uns darrera els altres. La conducta d'aquell infant va cridar l'atenció del pirata, que li va preguntar com era que no plorava com els altres i que no jugava com ho fan els infants de la seva edat. El noiet li respongué que Déu Nostre Senyor des del cel li havia confiat la missió de portar una mica de consol als seus companys que patien el jou del captiveri. Les paraules de l'infant van fer mig riure i mig irritar el pirata, però no se les va poder treure del cap i tornà a parlar amb el minyonet, que enraonà en un to tan greu i tan elevat que el va commoure.
Van passar dies i, al pirata, en comptes d'esborrar-se-li les paraules de l'infant, com més anava més les revivia, fins al punt que va sentir la necessitat de parlar-hi sovint i acabà per veure en ell un il.luminat per un Déu que ell no coneixia i la llum del qual va sentir desig de rebre. Un dia preguntà a l'infant:
I el pirata va convertir-se. Abandonà la vida aventurera de la mar i de la pirateria. Va reunir al seu entorn tota la gent que volgué seguir-lo i els catalans que havia arrencat de llurs llars i havia fet esclaus. I volgué anar a viure vora d'allí on havia trobat aquell angelet de Déu, que li havia fet veure la llum del cristianisme. El pirata Pere amb la seva gent va establir-se en la muntanya ferotge de Verdera, on va fundar un monestir del qual fou primer abat, i el segon l'infant que va il·luminar-lo.
Ambdós van excel.lir en virtuts i en gràcies, que van merèixer el do de la santedat. Són coneguts, en el santoral tradicional popular i no escrit, sota el títols de sant Pere i de sant Pere de Roda.
Joan Amades (1890-1959)