CLXVIII En qual manera lo rei En Pere d'Aragó e de Secília cobrà Girona e tota la sua terra. E en qual manera aquest dit rei En Pere morí, e del gran dol que fo fet per ell (continuació)

E devets saber que voluntat era del rei d'Aragó de passar ell personalment ab tota sa companyia a l'illa de Mallorques, de la qual era senyor adoncs En Jacme son frare, e que prengués per força o per grat aquella illa. Mas no plac a Déu que ell personalment hi anàs; que mantinent que aquelles coses hac ordenades, lo pres e l'agreujà malaltia, e enfortí's la febre sobre ell règeament. E ell, qui viu que així era, parti's de la ciutat de Barcelona per venir a Saragossa. E un dia, com ell se fo partit de Barcelona, e tenia son dret camí e hac cavalcat tro a tres o quatre llegues, sentí's tan fort agreujat de sa malatia, que anc no poder d'anar més avant, ans hac a romanir, las, e ujat e fort afeblit, a un lloc que és tro a quatre llegues de Barcelona, per nom l'Hespital d'En Guerau de Cervelló, e aquí hagueren-lo a portat hòmens en bastiment de fusta tro fo a una sua vila que és en mig lloc entre Barcelona e Tarragona, e la vila aquella és apellada Vilafranca de Penedès.

E quan l'hagueren portat aquí a gran treball e a gran pena, meseren-lo en son palu, e gità's en son llit. E la malaltia s'enfortí tota vegada de dia e de nit sobre ell durament; mas no us cuidets que s'hi faés res per colpa sua, car anc no vaés null hom pus obedient a son metge que ell era, que tot ço que li aconsellava son metge que degués fer segons medicina, ell feïa, e no nulla altra cosa. (...)

E lo rei d'Aragó anc pius no dix moltes paraules, car no podia, es estec-se així tro l'endemà a hora completa, que passà d'aquest segle. E açó fo en dia de dissabte, que era la vespra de sant Martí, en l'any de nostre Senyor 1285.

Quan fo mort aquest noble rei En Pere d'Aragó, ajustaren-se a la cambra on jaïa tots los prelats, e los barons e els rics-hòmens de la terra, mogueren aquí lo major plor e lo major dolque anc hom veés, que greu cosa e dura seria de retraer e de recomptar lo dol e lo plor que menaren aquí bisbes, e abats, e prelats, e comtes, e barons, e rics-hòmens e cavallers de la terra, e hòmens d'orde e de religió. Enaprés empararen-se del cors l'abat e los monges de Santes Creus, on havia en sa vida sa sepultura eleta aquell noble rei d'Aragó, e banyaren-lo, e adobaren-lo e vestiren-lo així com a monge; e hac hom una caixa e folrà-la hom dins e defora de bell presset vermell, e mès hom llaïns l'honrat cors del rei d'Aragó. E ab gran honor trasc-l'hom de Vilafranca e portaren-lo rics-hòmens e cavallers al coll tro sus que foren al monestir de Sentes Creus; e aquí mogueren sobre el cors llur dol, e llurs crits e llur plant, que anc semblant dol no fo vist ne oït. E aquí quan l'hagueren portat al monestir damunt dit e feit llur plant sobre el seu cors, los barons e los rics-hòmens sebolliren-lo així honradament com se tany davant l'altar major del dit monestir. E estegueren aquí tuit per dos dies en fort dol e plant, e puis, trists e despalagats, partiren-se d'aquí e anaren-se'n a llurs hostals.

Entretant saberen les males novelles per la terra, que el noble rei En Pere d'Aragó era mort, e menaren gran dol e gran plor cavallers, e burgesos, e ciutadans e altres hòmens de viles, de la mort d'aquell senyor damunt dit; e plangueren-lo més que anc rei que fos en espanya. Ne fo tant plant que no poria ésser dit ni comptat lo dol e el desconfort que romàs en la terra.


Bernat Desclot (segona meitat del segle XIII)

Vocabulari