EL PENEDÈS
Doncs el Penedès és una terra de gràcia. Ell participa de tot: de mar, de pla i de muntanya, però amb una participació metafísica, que és on radica precisament tota la seva gràcia. Aquella mar, aquells plans i aquelles muntanyes semblen creades a posta per al Penedès; tenen un perfil i una matèria especialíssims, en tanta de manera que si fos possible treure-les de mica en mica d'on són i les poguéssim escampar a la ventura per ci per lla, mai que els nostres ulls les retrobessin, diríem tot d'una:

-Hola: aquella llenqueta de mar, aquest redolet de terra i aquesta cucurulleta de muntanyola eren del Penedès!

És la virtut que tenen totes les coses tocades per la gràcia: la de no morir mai, la de la seva perennitat a través de les centúries. La seva aroma els neix de dins, de dins, de la rel de l'entranya. Una aroma que està pertot; en cada volva de llum, en cada àtom de l'ésser, en cada moviment de l'esperit i en cada goteta de sang. Aquestes terres i aquests pobles són com aquells flasconets de cristall que han contingut una vegada una essència delicada, el perfum de la qual no perden mai més. I el Penedès és així: un flascó de cristall tallat en el qual, en crear Déu el món, abocà un raget de gràcia pura, que encara conserva íntegra, sense haver-se'n esbravat ni una partícula infinitesimal. (...)



Joan Santamaria (1886-1955)