|
||
Castell de Subirats de cantelluts perfils tos fills adelerats planten els ceps a mils. Terra andulada, ones gegants d'un mar quiet de rebassada, amb pollancres d'altar. Oh! quina bellesa, el blat del camp quan neix; sospira de tendresa, el vent en trau, quan creix. Vinya catalana, sarments de pàmpols verds que formen rotllana de braços ben oberts. Ben oberts i ben forts, per a unir nostra gent; que'l vi dels plans i ports, llevat és d'amor ardent... Subirats i Sant Sadurní: Dues terres tan germanes; l'una aporta el millor vi, l'altre, caves artesanes... |
||
Josep Rius i Morgades |