VILAFRANCA HA ESTAT ESCENARI...
Vilafranca ha estat escenari de dos fets transcendentals de la nostra Edat Mitjana: la celebració de Corts convocada per Jaume I el Conqueridor, sota les voltes de Santa Maria, i la mort, l'any 1285, del rei Pere el Gran. No hi manquen, doncs, els vestigis històrics. El passavolant ha d'entrar a la basílica de Santa Maria, que presenta un dels gòtics més elegants de Catalunya, bastida sobre bases romàniques del segle X. La finor del temple queda subratllada per la seva senzilla decoració interior, que un dia fou víctima d'un incendi. Fóra llàstima que el visitant no baixés a la cripta; allí hi ha, incomprensiblement mal col.locada, una peça magnífica, un grup del Sant Enterrament, obra de Llimona.

Amb la seva pedra antiga, amb les seves lleis i els seus costums antics, amb el seu vi igualment antic, Vilafranca és quelcom més que una ciutat noble i bella, que ja és molt. Vilafranca és com una norma, té quelcom d'alliçonador i molt de repòs espiritual. Recordo l'any en què, aixecada la torre dels castellers, el petit anxaneta que la coronava fou rebut, del balcó de l'Ajuntament estant, pels braços d'Eugeni d'Ors. I penso en les paraules de Xènius: Vilafranca, en terra de pàmpols i de llibertat. El teu vi serveix la raó; en begueren els teus filòsofs, i entre ells desitjo comptar-me. La teva llibertat serveix l'Ordre; l'estatuïren els teus juristes. I dintre de les seves normes voldria posseir, pactar i testar.



Carles Soldevila (1892-1967)