De la Seu a Ponts a la dècada dels vuitanta del segle XIX |
|||||||
La diligència la Seu-Ponts tenia la parada davant del jardí
de la Gran Posada Andria. Sortia de ciutat per la porta de la Princesa,
sota la mola escantellada de la torre de Solsona víctima
dels canons Krupp dels alfonsins durant la guerra carlina i feia
el trajecte fins a la trenca de Noves en dues hores escasses. Aprofitava
la palanca de construcció recent d'Arfa i la bonança del
terreny al Pla de sant Tirs per fer via, però en arribar al Priorat
dels Tres Ponts s'acabava la carretera. A la via reclamada pel doctor
Llorens li mancava encara un bon tram per rematar-se: semblava l'obra
de la Seu. A mi no m'importava abandonar la relativa comoditat de l'òmnibus
i continuar a llom de cavalleries pel camí de bast,
estret i pedregós, fins a Coll de Nargó, on s'enllaçava
amb la diligència que baixava cap a Ponts. La travessa dels engorjats
del riu Segre, uns espadats fora
de plom que semblaven no tenir fi i fregar els núvols amb les
crestes rocoses, em compensava amb escreix de tants trasbalsos. Era l'etapa
més bella i espectacular del recorregut, sobretot vista des del
parsimoniós pas d'una mula, que sempre m'ha semblat la millor manera
de contemplar el món. Des de la taula del costat, un traginer de Tremp que pujava vi de la Conca cap a la vall de Cabó ens explicava una història de Santa Fe, l'ermita encinglerada que hi ha a l'esquena de la vila. Si alguna vegada hi pugen es diria a nosaltres amb respecte, demanin a l'ermità que els ensenyi la serp farcida de palla que es guarda a l'armari de la sagristia. És de dimensions tan colosals que fa feredat de veure. Més gran que les dels boscos d'Amèrica. És el serpent que va temptar Eva amb una poma el dia del pecat original. Què era aquí a prop el paradís terrenal? va demanar el meu germà Guillem amb els ulls esbalandrats. Sí, noi, entre la vila d'Organyà i la de Cabó, més o menys cap a la font de la Bordonera va precisar amb indolència aquell home mentre feia baixar, a força de pa, una botifarra negra de dimensions també considerables. |
Arfa
|
||||||
|
Joan Peruga (1954) |
||||||
Camí
de bast: camí de cavalleries.
|