Ermengol, bisbe d'Urgell

     
       

El bisbe d'Elna, Berenguer de Curb, havia marxat en peregrinació a Terra Santa, deixant encomanada la cura de la diòcesi a Oliba, aleshores abat del veí monestir de Cuixà. Oliba aprofità l'ocasió per a dur a terme un antic projecte que ja havia començat a perfilar quan ell i el bisbe Ermengol d'Urgell anaren a Roma, l'any 1001. A tal fi, visità el bisbe Ermengol a la Seu d'Urgell per demanar-li consell i suport.

Pujà per la vall de Prada vers el coll de la Perxa, on comença la Cerdanya, no lluny de Puigcerdà. Allà trobà el naixement del Segre, "cujus caput est in jugo quod Cataloniae adjacet", el curs del qual va seguir vers ponent per arribar a la Seu. Des de la prehistòria fins als romans, el Segre ha estat la via del Pirineu que comunica les planes d'ambdues bandes. El camí angost vorejava el riu i es feia perillós en els penya-segats del pas de les Cabanotes. A Bar veieren un pont en construcció que els sobtà pel tirat prodigiós de la seva llum i l'alçària airosa de l'arc circular que el sustentava. La sorpresa fou gran quan, en apropar-se la comitiva, Oliba descobrí el bisbe Ermengol enmig dels treballadors, enfilat dalt d'una bastida de fustes, dirigint la col·locació de les pedres en l'angle i la inclinació correctes.

Ermengol deturà les obres i baixà de la bastida per acollir l'abat-bisbe veí seu.

-Estimat Oliba, em torbes ben bé fent de pontífex; les crescudes del Segre fan difícil el camí per aquest costat del riu i el camí de dalt, que uneix Estamariu a Bescaran, és llarg i fatigós. Hem decidit passar el camí a l'altre costat del riu, bastint un pont alterós que sigui testimoni de la nostra feina pel país de l'Urgell. Estic preparat per a rebre't a la Seu com correspon a un visitant tan il·lustre, estimat i car de veure.

Les dues comitives es posaren en camí, passaren les fonts calentes de Sant Vicenç, on Oliba prengué les aigües i en féu recollir unes bótes, passaren sota Arsènguel i Bescaran, tot contemplant la grandiosa murada del Cadí, barbacana de la Seu contra els atacs provinents de les insegures planes del sud. El sol queia i la gran serralada grisa i blanca prenia el color rosat de les glorioses tardes de claror a la muntanya; un últim raig quasi violaci va descrestar la Canal Baridana quan el sol tramuntà per Sant Joan de l'Erm i la ràfega freda del capvespre avisà que la llum s'allunyava. Arribaren a la Seu quasi fosc, entrant pel camí ral, sota l'absis de la catedral i el castell del bisbe. (...)

Els dies d'estada a la Seu, Oliba féu copiar els capítols de la confraria establerta per Ermengol mentre ell s'entretingué llegint i admirant les il·lustracions del llibre de l'Apocalipsi que Ermengol guardava a la catedral. (...)

Ultimats els punts per al projecte d'Oliba, Ermengol decidí acompanyar-lo al pont de Bar i romandre allà per continuar les obres. S'acomiadaren a la vora del riu i la comitiva d'Oliba remuntà el curs vers Martinet. Tot just es perdien a l'últim revolt del camí de pedra que vorejava les aigües, quan sobrevingué un enorme soroll que ells, riu amunt, ja no sentiren. Una bastida mal estintolada féu desplomar un munt de pedres de l'arc suspès del pont. Les pedres arrossegaren en la caiguda Ermengol i els picapedrers que les ajustaven. El cos mortalment ferit del bisbe caigué al riu i les aigües impetuoses en aquell indret se l'emportaren riu avall enmig dels crits consternats i el tràfec dels treballadors per auxiliar-lo.

 


La Seu d'Urgell

lectura  

 




Luis Racionero


 

 


Vocabulari

Angost: estret.
Barbacana: obra exterior de fortificació, davant la muralla, per a defensa dels valls i de les portes.
Apocalipsi: escrit profètic de Joan, segons la tradició autor també del quart evangeli. Sota un llenguatge simbòlic i intencionadament obscur, hom parla de revelacions divines i d'esdeveniments que han de veure la llum en un futur llunyà.
Estintolada: apuntalada.