Els músics de Puigcerdà
eren tots uns grans fumaires;
els músics de Puigcerdà
no pensen sinó en fumar.

La ra la ra la
que mentre fumen
la ra la ra la
els músics de Puigcerdà,
la ra la ra lai na,
no pensen sinó en fumar.

Un any van anar a sonar
a festa major a les Caldes
i de seguit van pensar
de tabac a carregar.

No pensaven en menjar
per poder fumar més pipes.
Fora l'hora de sonar,
no feien sinó fumar.

Vingué l'hora de marxar,
volien prendre tabaco,
i tot era rumiar
on el podrien amagar.

Tabacaires els van dir
que les gordes n'eren fines,
que els farien registrar
i no els deixarien passar.

Després de molt rumiar,
mireu quina n'han pensada:
treure el tap del tamborí
i omplir de tabac la caixa.

L'hostalera que ho ha vist
ho ha anat a xerra a les gordes,
i al passar Sant Julià
allà els varen deturar:

-Els músics de Puigcerdà,
tenim ganes de fer balles;
els músics de Puigcerdà,
un xic ens heu de sonar.-

-No ens podem pas deturar,
senyor capità de gordes,
que balls hem de sonar
esta nit a Puigcerdà.-

-Si no voleu sonar de grat,
haureu de sonar per força.-
-Si és així ja sonarem,
senyor capità de gordes.-

Tots sonen com rossinyols,
ala ala, ala i ala,
menos el del tamborí,
que de tan patir suava.

-Què tens tu, tamborí,
que no sones com els altres?-
El senyor capità el pren
i troba que molt pesava:

-'Quest tamborí pesa molt,
'quest tamborí pesa massa!-
Capità fa treure el tap
i descobrí tota la trampa.

Mana dur-los a la Seu
perquè els facin la sumària.
-Senyor jutge, som músics,
que en som pas, de paquetaires;
portàvem aquest tabac
perquè el fumar ens agrada.-

El jutge, que era bon home,
en llibertat els posava:
-Torneu-se'n a Puigcerdà
per poder sonar a les balles.-