Les pedres de santa Fe

     
       

Iniciem les rutes de l'Alt Urgell a Organyà, la vila on l'historiador Miret i Sans descobrí a principis de segle uns papers que contenen els primers balbucejos de la nostra llengua. El formidable turó de Santa Fe, rematat pel punt blanc de l'ermita, ens observa des de qualsevol indret del poble o del terme en què ens trobem. Una pista que va a donar el tomb de Montanissell i en acabat s'enfila cap a la masia del Pitarell, ens porta fins a cinc minuts de la capella. Des d'aquí dalt, la santa màrtir d'Agen contempla a vista d'ocell tota la plana d'Organyà. Encara que no tingui gaires visites, no es troba mai sola; a tota hora se sent acompanyada pels seus tres germans que li fan tatus des del capdamunt de les serres veïnes: Carrànima pel cantó de Bóixols, Ponç i Pelaia cap a la vall de Perles.

Conta la crònica popular que quan els botxins apedregaven santa Fe, ella enxampava al vol els rocs amb les seues mans, sense que li fessin cap mal, i després els deixava caure a terra. Li van tirar tantes pedres, que aquestes serres en van quedar ben sembrades i encara avui se'n poden plegar a cabassos. Són pedres arrodonides, en forma de panellet, amb els cinc ditets de la santa gravats al damunt. Abans a Organyà en deien pedres de santa Fe, ara tothom en diu fòssils.



Organyà

lectura  


Pep Coll (1949)