Iniciem les rutes de l'Alt Urgell a Organyà, la vila on l'historiador
Miret i Sans descobrí a principis de segle uns papers que contenen els
primers balbucejos de la nostra llengua. El formidable turó de Santa Fe,
rematat pel punt blanc de l'ermita, ens observa des de qualsevol indret
del poble o del terme en què ens trobem. Una pista que va a donar el tomb
de Montanissell i en acabat s'enfila cap a la masia del Pitarell, ens
porta fins a cinc minuts de la capella. Des d'aquí dalt, la santa màrtir
d'Agen contempla a vista d'ocell tota la plana d'Organyà. Encara que no
tingui gaires visites, no es troba mai sola; a tota hora se sent acompanyada
pels seus tres germans que li fan tatus des del capdamunt de les serres
veïnes: Carrànima pel cantó de Bóixols, Ponç i Pelaia cap a la vall de
Perles.
Conta la crònica popular que quan els botxins apedregaven santa Fe, ella
enxampava al vol els rocs amb les seues mans, sense que li fessin cap
mal, i després els deixava caure a terra. Li van tirar tantes pedres,
que aquestes serres en van quedar ben sembrades i encara avui se'n poden
plegar a cabassos. Són pedres arrodonides, en forma de panellet, amb els
cinc ditets de la santa gravats al damunt. Abans a Organyà en deien pedres
de santa Fe, ara tothom en diu fòssils. |