La toponímia

     
       

Mentre guiava un parell de turistes francesos pels notres topants em va sorprendre que, a l'altura d'Aristot, em demanessin en sentir el topònim si aquell poble rebia el nom en honor del conegut filòsof grec. De seguida vaig sospitar que gràcies al meu francès i al seu castellà alguna cosa no acabava de rutllar. Aclarida la confusió vaig descobrir que aquest personatge que a casa nostra coneixem pel nom d'Aristòtil a França s'escriu amb una e final, Aristote, però es pronuncia Aristot. Vam riure plegats una bona estona pensant en la influència filosòfica d'aquell poble al capdamunt d'un turó.

Aquesta anècdota pot donar peu a reflexionar el gran nombre de jocs de paraules que es poden bastir tot fent servir els topònims dels pobles de les nostres contrades. Per exemple, Riu és un poble fantàstic per anar a fer-s'hi fotos. El fotògraf, aprofitant l'avinentesa del nom, es podrà estalviar el tòpic d'ara digueu Lluís abans de disparar. All, en canvi, i gràcies al seu nom, hauria de quedar protegit contra els vampirs de tota mena. Malauradament, ningú no garanteix que l'homonímia compartida amb aquesta planta els protegeixi contra els especuladors. També és força coneguda la dita que afirma que un home de Pi se les va empescar per foradar una dona de Pedra. Arribats al poble de Nas, s'hi pot nassejar a gust sigui quin sigui el dia de l'any ens hi podem trobar l'home dels nassos. I si després de tant voltar ens aturem en un restaurant on ens demanin com ens agrada la carn, sempre podem respondre: "A mi guardi'm el Talltendre."

També resulta xocant que un cop a Bar calgui canviar de poble per poder beure ni que sigui una mica de Cava. I no costa gaire imaginar quin popular personatge televisiu es va cansar de pronunciar en les actuacions el poble del Quer. Perquè tinguin més pistes els diré que es tracta d'un llogarret chiquito al qual recentment han arreglat la calzada. I ja que parlem de personatges populars, tampoc crec que sigui difícil intuir quin és el jugador del Barça que habita a Lletó (l'Eto'o), encara que, malauradament, el poble estigui abandonat.

De tota manera, alguna de les situacions més paradoxals que ens reserva la toponímia s'ha donat en efectuar traduccions literals al castellà. Una acció que va ser molt promoguda durant l'època de Franco. Afortunadament. I potser perquè algú es va adonar del ridícul en què es cauria, el Pla de Sant Tirs no es va transformar mai en El Llano de Sant Tirso, els Hostalets de Tost no van acabar com Las Pencioncillas de Pronto i Sant Joan Fumat mai es va convertir en San Juan Ahumado.

Abril de 2005



El Pla de Sant Tirs

lectura  



Marià Cerqueda


 

 

Vocabulari

Homonímia: identitat fònica i gràfica entre dos o més mots que tenen significats diferents.