El castell de Tost

     
       

Vaig néixer a la vall de Tost. No sé ben bé on, ningú no m'ho va dir mai i tampoc no vaig fer preguntes que no serien contestades amb sinceritat o precisió.Tost és un mal país, segons és fama entre els habitants envejosos de les valls veïnes. Terra de cabres magres i de sembrats de rocs, diuen. L'entrada a la vall, que és seca i costeruda, amb turons tous, com fets de guix, torrenteres fondes de mal passar, i un riuet prim que arriba només amb un filet d'aigua del Segre, fins i tot en temps de desglaç. Des de la ribera fins a la carena s'hi estenen mil feixes de vinya, que produeixen poc vi i encara tan aspre i de poc cos, que només es pot beure cas que no n'hi hagi de millor.

El castell de Tost és situat just al lloc on la vall comença a fer-se una mica amable, com si volgués vigilar que ningú no hi entri sense permís. No hi ha fura que pugi des del Segre que no es vegi d'una hora lluny. És un castell més aviat petit i lleig. No té l'aire elegant de les torres que es fan ara, amb aquelles filades tan estretes, quelles alçades insòlites, que em fan venir vertígen des de la plataforma que hi ha a dalt de tot. Té forma estranya, perquè s'ha d'adaptar als capricis de la penya i al mateix temps ha de vetllar per no deixar racons morts, que serien difícils de defensar. Això fa que des de dins algunes de les estances siguin estrafetes, on no hi ha ni bagul ni escó que s'hi pugui posar bé. Vist des de lluny, es confon amb la penya clara sobre la qual s'aixeca, perquè té un bon arrebossat, de color d'os vell assecat al sol. El van construir en temps dels padrins dels padrins dels padrins, conten, i durant molts anys no hi van fer cap reforma, excepte una cisterna que van construir durant tot un estiu: aquella mateixa tardor hi va caure la meva mitja germana Gerberga, i una mica més i s'hi ofega. Una vegada, en una escletxa del mur que dóna al pati, hi vaig trobar una moneda, que em van dir que era d'un rei de Roma.

 

 

 

 

 

 


lectura  


Albert Villaró (1964)


 

 

Vocabulari

Filades: filera horitzontal de rajoles, maons, totxos, etc., la superposició dels quals fa créixer una construcció.