10 DE SETEMBRE, SANT NICOLÀS DE TOLENTINO
Havent amanescut de allò més serè y fresch, nos hem llevats a sinch hores y, tot seguit, vestits conforme. Hem anat a misa a la iglésia dels Trinitaris , y las han eixidas a celebrar lo Pare Pau, a l'altar Major, y lo Doctor Ramon al més inmediat, a una capella a la part de l'Evangeli y de la sagristia, sent molt primorós lo retaula major, tot de escultura, color de perla, jaspeat y dorat, ab las imatges de bulto als costats dels Sants Fundadors y altres dos del mateix Sagrat Institut, ab la Santíssima Trinitat en lo nincho del mitg y sobre de Maria Santíssima de la Concepció.

Llestos de misa, hem tornat a l'hostal. Y tot seguit, pèndrer chocolate. Y lo Francesc a guarnir las mulas al coche.

Nosaltres hem eixits a peu fins baix a la riera, salpicant las pedras, havent-hi ragueronets de aigua, despedint-nos de Piera, veyent-se la parròquia aquella forma de colomà ab las dos campanas al devant y las de quarts y horas, sobre del torrent. Y después totas las casas de Piera, iglésia y campanar, se'ns han amagat en las pocas girazonzas de baix del torrent y rieretes, que las teníam de saltar per no mullar-nos las solas de las sabatas y pasar-nos als terrenos argilosos y axuts, esperant allí al coche.

Lo cel estava blau y lo sol comensaba a dorar a tots aquels tossals, verdura de tantas pinedas y algunas vinyas, a més de la demés verdura.

Ha arribat lo coche y nos hi som ficats per proseguir sentats la mitja jornada fins a la vila de Igualada. Después, casi sempre hem anat pujant per la vora de aquellas montañas ab algun tostorrot de tant entant. Y aixís en la pujada a la vora del lloch de Vallbona, que no passaba de llogarret, ab la iglésia y un campanaret sobre, símil casi al de Sant Anton Abat de Barcelona, ab dos finestrals que se'n passaba la claró (1) y dos campanas, las quals a pochs pasos después, ohint-las tocar, remedàban los sonidos als las dos esquellas del Pi. De sutragots per allí, alguns ne hem rebuts, ­per vida de la sota de bastos!

Hem tingut que baxar del coche no sé quins sis o as, que de tant en tant, per causa del mal camí, nos hi vèyam precisats, a baxar y caminar alguns ratos a peu. Ab això, havent-hi aigua corrent de algun riu o riera y palanca de pas, lo pare Pau, los noys y el Francesch han arribat a vèure com se feya lo paper blanc y luego se són eixits ab lo ruydo de tantas masas dintre de las orellas (2). Doctor Ramon y yo los hem esperats en el coche. Y luego de muntat al pescante lo Francesch, hem continuat lo camí casi ab las mateixas dificultats per sa desigualtat del terreno, ab tanta berruga com hi havia, y algunas rocas com uns escambells, continuant en pasar per cerca de alguns molins paperers, hem pasat per la vora de un poble a la esquerra, nomenat La Pobla, del qual la iglésia és nova y lo campanar semblava un carabasó, encara no del tot acabat en lo de sobre la cupuleta, faltant-li el panell, ni las campanas encara posadas, si que en lo altre campanat ochavat, algo més apartat, ab quatre palitroques (3) sobre, a modo de cucurulla, ab las campanas de horas y quarts. Y, en lo nou, dos renglas de finestrals, los més alts més petits.

Continuàrem ficats entre montañas, traquejant-nos a tot traquejar el coche, sobre de tantas rocas y enrocats en què anaba marchant, desitjosos nosaltres de eixir de tanta montaña y sotragot, ­viva Cripus!, y vèurer la planura ab la famosa vila de Igualada.


Rafael d'Amat, baró de Maldà (1846-1818)

Notes de l'editora (Margarida Aritzeta) al text
  • (1): Per on passava la claror.
  • (2): El brogit de les maces dels molins paperers.
  • (3): Castellanisme. Palitrocs o pals petits.