10 DE SETEMBRE, SANT NICOLÀS DE TOLENTINO (continuació)
Per fi se són anadas apartant las montañas y la hem descoberta a tota de cap a cap, (1) ab lo campanar de la parròquia que, a més de no ser molt alt, per pujar molt poch del terrat de la iglésia, quadrat dit campanar, ab dos finestrals per part, ab la cucurelleta sobre, sembla cert una grita. (2)

Luego passàrem per la vora de un poble nomenat Vilanoveta, que seria tres quarts de 10. Y a 10 horas tocadas entràrem a la famosa vila de Igualada. Passàrem per son principi de la vila y nos llenó (3) sa bella disposició en sas vistosas casas y carrers ab lo comensament de la Rambla, los pavellons per tropa per allí cerca, de un dilatat frontis pintat de color blau fosch ab plafons blanchs, ab uniformitat de balcons y finestras, ben esculpidas que quedàban ab mitg de aquell vast edifici las armas y retrato de mitg cos del Rey Catòlich; y així de las demés casas de per allí cerca ab la intitulada "Posada de los Caballeros", de prou extensió, ab balcons y finestras, pintat així mateix lo frontis de aquell famós hostal, prometent així mateix tot lo de dintre a lo de fora de bon aculliment a las personas per menjar, bèurer y dormir. En efecte, sent bo nomenat lo hostal nou, ab altre nomenat d'en Chacó, nos apeàrem en lo primer y, tot seguit, sens pujar als aposentos, nos hen anàrem a la parròquia que no era de allí molt distant, pues que a pochs pasos ya vérem de costat a las parets y esparons (4) de la iglésia, ab son portal lateral, que no hi entràrem luego (5), per haver arribat allí cerca a la plasa en què hi havia mercat de molta porció de sachs de blat, que era del que més abundaba a la plasa. A més d'això, hi havia venta de verdura y fruita, molta terrissa de plats, ollas, cobertoras, cantis, etc., roba y pedasos, ab no sé què més cosas. Voltàrem la plasa per vèurer tanta mercaderia y turba popular allí congregada, de la vila i de forastera, anant-nos-hen per altre carrer a la Iglésia, molt cerca de la plas, presentant- se'ns luego lo campanar al devant, ab un parell de campanetas en dos finestrals, y lo frontiscipi de la parròquia ab tres sants de pedra y, al mitg, una Verge de la Concepció, circuhida de raigs, patrona que és la Puríssima de la mencionada parròquia y de la vila de Igualada.

Entràrem y, después de haver resat un poch a Nostre Amo (alabat sia sempre) y a la Mare de Déu, vérem y seguirem la parròquia en sos altars y capellas, de gran treball y de primorosa escultura y així mateix dorat que és lo etaula major y colaterals parets del prebiteri, sent iglésia prou capaz, bé que no tant com la nostra parròquia del Pi de Barcelona.

Férem diligèncias per allí, per si podríam pujar al camarín y vèurer y rezar a la imatge prodigiosa y piadosa de aquell sant Christo. Y no sent-hi lo Prior, que allí li dèyan al principal de la reverend Comunitat de Igualada, per tenir las claus del camarín, nos quedàrem ab lo desitg solament, qual se venera en una proporcionada capella (6).

En el inter tocà la campana a viàtich a un malat o malalta. En efecte, luego se confregaren los pochs capellans, exceptuant los francesos, que segueixen un rumbo diametralment oposats als nostres (7), quals habitàban en los pavellons, inferint-ho, pues que agoytàban dos des de un balcó, segons he ohit referir (8). Lo Sagrat Viàtich anà, segons que per allí se digué, a una minyona que era de Manresa, no molt lluny de l'hostal nou y dels pavellons.

En dit hostal nou, en què dinàrem molt bé, hi havia una capelleta en la paret ab un sant Franch de bulto, de fusta, primorosament treballat. En fi, estiguérem allí com uns senyors, tenint molt bon dinar y prou límpio tot. Y lo hostal feya goig per sa blancura, diligentas las donas en servir bé y així de lo demés, de bon pa, bon vi y etcètera.

A mitg dinar nostre se'ns asentà a taula per dinar, no gastant cerimònias ni cumpliments, un sivillano, cabo de rentas, domiciliat en Igualada y pactat per menjar en lo dit hostal, que xarraba com una merla. Ya no fóra castellà, principalment andaluz, que la llengua lus val una heretat, y més de quatre de ells tot se'ls va ab roncar y molta parola (9) de poca o ninguna substància.

Llestos del negoci manducatiu y pagà lo hostal, no sé si 22 pesetas, nos ficàrem al coche y lo Jaume Fontanals muntà a l'aca. Y capa Jorba y per amunt!



Rafael d'Amat, baró de Maldà (1746-1818)


Notes de l'editora (Margarida Aritzeta) al text

  • (1): S'entén: la vila d'Igualada.
  • (2): Grita, garita.
  • (3): Generalmet empra el castellanisme nos llenà. Ací tant pot tractar-se d'una variació del Baró com d'una confusió del copista.
  • (4): Esperons o angles superiors de l'edifici.
  • (5): Aleshores.
  • (6): El que es venera en una proporcionada capella es, evidentment, el Sant Crist.
  • (7): Hi hauria de dir diametralment oposats al nostre.
  • (8): L'ordre lògic del discurs seria: quals habitàban en los pavellons, segons he ohit referir, inferint-ho, pues que agoytàban dos des de un balcó.
  • (9): Parola, verbositat.