| ANADA A MONTSERRAT (1793) |
|
|---|
Yo havia pres chocolate abans de eixir de Esplugas, però, ab tot, he fet duplex y algun altre me ha fet compañia, sent una beguda o potus que no carrega el ventrel, y menos templat lo calor del chocolate ab un bon got de aigua fresca.
Antes hem pasejat per lo carrer y arribats a la iglésia, tornant- nos-hen luego después a l'hostal per ambucar-nos lo xaculatet, que no me ha causat novetat al ventrell lo tornar-ne a pèndrer.
Hem eixits de Martorell y dret al pont de fusta, seguint lo camí directe, arbolejat, fins a girar al de la dreta, al costat de la hermita de Nostra senyora de Pontarró. Y per amunt, fins a girar al camí a la esquerra, dret al poble de Abrera, que, antes de sa pujada al poble, veyent-se lo campanar quadrat ab rajolat de València, hem desencotxats tots, per convenir aixís, per causa de la desigualtat del terreno, algo difícil rampa per lo tant pendent, ab ragueronets de aigua, y treballosa pujada per lo bestià.
Hem caminat fent alguns saltirons, havent-nos, ab tot, mulladas poch o molt las solas de las sabatas. Y, acabats de pujar aquell tros de mal camí nos hem ficats al coche. Y endevant, fins a tornar a baxar, a la riera de Magarola, que hem fet lo mateix, sent llavoras cerca de las dotse, no atravesant-se'ns cap sis o as, fora de tenir que baxar del coche en estos dos pasos difícils de Abrera y riera de Magarola.
Luego, proseguint la carretera, plens tots aquells camps de arbres olivers, hem vist a l'empinat campanar de la famosa vila del Vuit de Orus. Ay!, vull dir de Esparguera. que luego nos hi som entrats, tremolant bé los coches per aquell carrer traveser y, en seguida, per aquell tant llarch, fins a mitg lloch, en la primera plasa, ahont és lo hostal, al qual hem baxat per dinar.
Que tabola de machos, carregats de pals y embalums de tendas per Puixcerdà, entràban llavoras, sens altres matxos carregats de pertrechos per lo exèrcit, las mulas nostras y los machos. Era broma! (Dimonis de gabatxos, que trastórnan a tot lo món!). (...)
... y, sent tres quarts de tres de la tarde, nos hen tornàrem a l'hostal. Y luego, ficar-nos al coche y cap a Collbató, per muntar tothom burricalment des de allí, per la costa, a Montserrat.
Entràrem als coches y per amunt del Vuit d'Orus, al carrer de Esparguera, fora de la vila y dret al nas.
Luego de caminats alguns tres quarts d'hora, per nostras desgràcias, nos extraviàrem un poch del camí, tirant més cap a Manresa que a Collbató.
Venia azia nosaltres un cigalot de traginer, o animalot, y, ab rahó, pues que havent-li preguntat si anàbam bé per anar a Collbató, nos flocà un no de allò més adust, com lo mateix traginer.
Per consegüent, tinguérem que recular alguns pasos y, luego de girats a la esquerra enfilàrem cap a Collbató, al qual poble, bastant rònech, hi arribàrem a sinch horas i.ns aturàrem en lo hostal, no trobant-hi més que a dos rucs, y los demés que no hi éran, pues que éran [ab] algunas personas a l'hostal. Férem diligèncias ab una o més donas per arris (1) per pujar a Montserrat. Y el cas era que estaban empleats en altres allí dalt. En el inter de fer diligèncias las donas y algun mozo de Collbató per arria, comensàrem a anar poquet a poquet al poble per aquell carrer empedrat, que.s condolían un poc los peus. Y per fi arribaren los arris ab las personas que hi anàban sobre, ab donas y mozos a peu per guiar-los. Y amunt a la costa, que las comensàrem a pujar a dos quarts de 6, uns tras de altres, ab molt tiento, pues que la pèrdida era irreparable a tropezar, devent més prest mirar a terra que al cel, y menos en detràs, per lo perill, a hom, que.l cap no li rodés y donés un vaytot (2) de la malaventura. Los ruchs anaren segurs y tots nosaltres ab cuydado, fent tortas y giragonzas en sas pujadas y baxadas fins a Montserrat, que hi arribàrem a 7 horas, entrada de nit, havent-nos tocada la campana la oració així com férem al costat de la hermita o capella de Sant Miquel, des de ahont se descobra part o tot del monastir de Montserrat. Nos hi anàrem acostant ab tots los arris poch, ab lo escàs resplandor de la lluna en son quart crexent, ab un ayre prou fret y humit que se'ns mogué después de haver-nos prou ben acalorat pocas horas antes, principalment en la baxada y pujada a Abrera, que nos torrà lo sol com una admetlla, ficats en aquell fondo. Al baxar a Montserrat ya vérem llums a las finestras del monastir, ab alguna més resplandor, no sé si de teya, en alguna graella entrada al convent.
Arribats a la vora de la font, frente del portal de entrada al pati del monastir, ya vérem a homes ageguts per allí y donas en quadrillas, sense a molts hòmens y burros. Entrats dintre, hòmens y donas a tot arreu fent tabola, burros y machos, gats y gosos, gaytes y chirimies, cop de saltar y brincar que era un desori bulliciós. (...)
En la tarde hem pujat a 4 horas al camarín de la Celestial Senyora per besar-li tots, ab la deguda reverència, sa soberana mà, y de son amantíssim fill Jesús, havent-hi alguns y algunas per lo mateix, quedant per obrir lo camarín, o las portas ab plancha de platé lo Pare Miquel Alemany, natural de Magúncia, monjo confessor de qualsevulla estranger, és dir, en molts idiomas. Lo Pare Texidor, monjo segon sagristà, condexeble meu in illo tempore en las aulas marianas o suarísticas y, si no, de la Compañia de Jesús, per estar ocupat en auxiliar a un monjo vell moribundo, per tenir las claus dels armaris dels tresors, no podíam veure'ls llavors, fins a ser-hi lo bon Pare Texidor. Lo amigo ha comparegut luego de baxats nosaltres a la sagristia y, oberts lo gran armari de reliquiaris y sants de plata de mitg cos y enters, los hem vist tots. Después hem vist los del tresor, que tot brillaba en sos diamants, rubins, esmeraldas y moltas altres pedras preciosas, que definir-las totas las pezas una per una volia tota la mitat de est llibre per ocupar. En altre armari hem vist a molts candeleros de plata, càlsers de or esmaltat, creus, crosas abbacials y així de lo dem‚s, que per abreviar omito, constant ya per menor tot lo de Montserrat en un llibre en octau que he comparat esta tarde, que se intitula Compendi historial de dit Monastir de Montserrat (3). (...)
Al voler eixir per lo portal de la tanca del pati del monastir, donant-se la limosna de pa als pobres segons costum de cada dia a 7 horas del matí, sent la mitat de la porta oberta per evitar- se la confusió al donar-se'ls lo pa, hem estat un rato allí parats, sens anar endevant ni arrera. Luego de haver-se'ls distribuït lo pa se ha oberta la porta y hem marchats ferms com una roca. Alomenos ben asegurats en los burros y ab major seguritat la Felipeta, en la anada y retorn de Montserrat per aquella costa ab una minyona de Collbató, que la duia a coll sarrió (4). Y la noyeta tant alegreta que no feya sinó parlar o cantar, tenint prou quefer la minyoneta en aguantar-la al coll, y cabalment manca de un bras, pobra chica.
Rafael d'Amat, baró de Maldà (1846-1818)
Notes de l'editora (Margarida Aritzeta) al text |
|
- (1) : Metonímia per designar els rucs.
- (2) : Vaitot: acció de perdre-ho tot en una jugada.
- (3) : En lletra normal a l'original, sense subratllar. Es refereix al Compendio historial, o relación breve, y verídica del portentoso santuario y cámara angelical de Nuestra Señora de Montserrat, publicat diverses vegades a Barcelona durant el segle XVIII.
- (4) : A coll sarrió, expressió que no he trobat al DCVB i que deu ser equivalent a "A coll i be", tal com es pot deduir pel context.
Vocabulari i aclariment |
|
- Vuit de Oros : En el capítol que dedica a Esparreguera dins Excursions d'En Rafel d'Amat Cortada i Senjust en l'últim quart del segle XVIII , publicat pel Centre Excursionista de Catalunya l'any 1919, el baró de Maldà explica el perquè d'aquest nom: La vila consisteix ab un carrer molt llarch, y lo empedrat de ell, per ser de palets de riera ab mescla de pedras fogueras, lastiman poch o molt los peus, és dir incómodo per caminar ab llibertat. Los foraters ne diuhen de aquell carrer lo vuit de oros y sembla la carta del vuit de oros tot ell.
- tabola : acció de divertir-se sorollosament.