FERRAN I EMPRÈN EL CAMÍ D'ARAGÓ I MOR A IGUALADA
Lo rey, qui ja stave distrasiat e malalt, que no exie dias avia de la seva cambra, mogut de la gran còlera com ell no podie complir son concepte, recrua molt en la malaltia e enfebreix-se en tal manera e tan fort que los consellés hagueren sentiment que son fet era molt perillós. E certa jornada, visitant-lo los consellés, ell los dix que ell se trobave molt mal en aquella ciutat e que ell avia pensat anar-se'n per una temporada devers Aragó, per veure si poria millorar; e de fet ho dix als metges. Los metges, avent notícia que lo rey no era en estat ne valitat que ell se pogués metre en camí, digueren-li que per res sa alteza ne temptàs moure's, car ell no era per metre's en camí, e que, si ell se metia en camí, lo seu fet era molt perillós. E lo rey los respon que ell se faria fer una llitera e que.s faria portar a bastatxos, e que en tota manera ell se volia eixir de Barcelona e tornar-se'n devers Aragó, que allà ell goriria. Los metges, vehent la sua voluntat e perill, de continent anaren als consellers, dient-los com lo rey se'n volie anar fora la ciutat, e que ells coneixien e havien a cert que, si ell se metie en camí, la sua vida no podie ésser llarga, e que ells lo'n anassen desenganar.

Los consellers anaren a ell, supplicants-lo no.s volgués moure, e desenganants-lo iuxta lo avían agut dels metges. E lo rey estigué en son propòsit, que, molts pochs dies aprés, ell se féu metre en una molt bella litera, e a bastaxos ell se féu trer de la ciutat. Los consellers, tots a peu, foren a la porta del palau ab dos nottaris e ab dos ho tres metges, e aquí ab molta humilitat, stants-li agenollats devant, lo supplicaren li plagués sobreseure en sa partida, protestants aquí com ells no li ho aconsellaven, ni.u volien, ne.y consentien; (...). Lo rey no curà sinó de proseguir sa anada. Los consellers, a peu, com dit és, stants en torn de la litera que los bastaxos aportaven, de llochs en llochs supplicants e protestants, com dit és, lo acompanyaren fins al Coll de la Creu, fora lo portal de Sant Anthoni; e aquí ells lo jaquiren e se'n tornaren. Foren qui digueren que, quant ell fo en lo pus alt del collet, de hont se mira molt Barcelona, ell manà que.l girassen devers la ciutat, e de allí ell la mirà, e mirant-la, manessant-li ab la mà, dix:

-¡Barcelona, Barcelona, jo.t castigaré!-.

E, dit açó, ell féu tirà son camí, e se'n anà fins a Igolada. Quant fo en Igolada, lo mal e la febra lo reprengué tant fort que ell no pogué passar pus avant. E aquí, dins breus dias, morí.



Anònim (manuscrit de les darreries del segle XVIè)


Vocabulari

  • bastatxos: bastaixos. Els qui tenen per ofici transportar coses de pes a coll.