| CANÇÓ DEL PELEGRÍ |
|
|---|
mes ai! sense ermitans;
no hi fan dolces visites
els àngels com abans.
L'ocell encara hi nia.
les flors s'hi han quedat.
Com la de Sant Jeroni
d'ermita no n'hi ha;
he vist la del dimoni
malhaja l'ermità!
sols ell muntar podria
l'altiu Cavall Bernat
He vist el Cap del Lloro,
he vist el Cap del Gos,
he vist el Roc de Moro,
i l'espadat Montgròs,
la vella Ferreria
dessota un roc pelat.
He vist la Font de l'Eura,
he vist la Font del Pi,
el rossinyol s'hi abeura
cantant al dematí;
sentint sa melodia
el cor ses ales bat.
He vist en ampla Cova
el Niu de mansuet;
L'Infern, diuen que es troba
un poc més avallet.
Més coses contaria
aquell que hi hagi estat.
Allà dels Monjos miro
la llarga Processó,
fins L'Escolà hi albiro
que és un gegant turó
Cecília salmodia
no lluny del gran Flautat.
La Roca Foradada
cap a ponent es veu,
immensa portalada
de gegantina Seu;
potser Déu la voldria
per la de Montserrat.
He vis t sota una roca
plorar els Degotalls;
si el bes del sol hi toca
són perles sos cristalls,
perletes que Déu cria
i cull la flor del prat.
Jacint Verdaguer (1845-1902)
Vocabulari |
|
- salmodia: canta, recita d'una manera monòtona.