| CAPITEL·LO |
|
|---|
tota la gent va fugir,
sinó una noble dama
que en té pres el seu marit.
La dama plora i més plora
i sospira dia i nit.
Set anys ha que l'en té pres
i altres set que no l'ha vist.
Se'n va a trobar el Capitel·lo
que li torni el seu marit:
-Déu lo guard, lo Capitel·lo:
si em vol treure el marit?-
-Sí, per cert, la noble dama,
si ve amb mi a dormir una nit.-
-Calli, calli, el Capitel·lo,
que ho diré al meu marit.
De tan lluny com la va veure:
-Noble dama, què t'ha dit?-
-M'ha dit que sí te'n trauria
si hi volgués dormir una nit.-
-Fes-ho, fes-ho, noble dama,
fes-ho, per amor que et tinc,
que quan jo de presó surti
se recordarà de mi.
Posa't el vestit de seda,
o, sinó, lo de setí.-
A l'entrar-se'n a la cambra
noble dama fa un sospir.
-Què en sospira, noble dama,
què en sospira, aquesta nit?
¿Sospira, la noble dama,
els amors del seu marit?-
-Sí, per cert, lo Capitel·lo,
els amors del meu marit.-
-No s'espanti, noble dama,
ja el veurà demà al matí.
Abans no ser de dia,
el marit ja tindrà aquí.-
Fins cap a la matinada
la dama no pot dormir.
Noble dama és matinera:
a les quatre del matí,
quan tot just apunta l'alba,
noble dama en finestra ix.
Ja en veu les forques plantades:
veu penjat el seu marit.
-Calli, calli, Capitel·lo,
ja es recordarà de mi;
n'ha llevat l'honra meva,
n'ha penjat el meu marit.-
-No t'espantis, noble dama;
no et faltarà pas marit:
tres fills ne tinc a la guerra,
triaràs el més bonic,
i, si aquestos no t'agraden,
jo seré lo teu marit.
Tinc la dona al llit malalta
que s'acaba de morir,
i, si ella no es moria,
jo l'ajudaré a morir.-
-Calli, calli, el Capitel·lo;
lo mateix faria amb mi.-
Deixeu-la viure, Capitel·lo,
deixeu-la viure per mi.-
Ella se'n gira i se'n torna;
de volant se'n va a vestir.
Quan de volant és vestida,
a n-el Rei se'n va a servir.
Un dia, venint de missa,
Capitel·lo veu venir.
-Hola, hola, Capitel·lo:
t'has de recordar de mi!
Atureu-vos, Capitel·lo,
que ara és hora de morir!-
-Tinga pietat, la dama;
tinga pietat de mi!-
-La pietat que teníeu
al penjar lo meu marit!-
Ja li'n dóna punyalada;
la primera, el va ferir;
la segona, cau en terra;
la tercera, va morir.
-Déu te perdó, Capitel·lo,
a tu i a n-el meu marit!-
Anònim