| LES CIUTATS DEL CAMP |
|
|---|
La unitat geogràfica del Camp -una mica escantellada pe costat del petit riu Gaià, límit històric convencional- no ha impedit que a través dels segles adquirissin una fesomia diversa i distinta cadascuna de les tres ciutats. Hi ha entre elles diferències d'aspecte i diferències d'esperit. L'antigutat prehistòrica i romana atorga a Tarragona la seva majestat, que ja li venia, però, de la seva situació topogràfica. Tarragona porta coturn partrici. reus porta botines menestrals. Valls porta espardenyes camperoles. I a fe que, en aquesta distinció simbòlica, no hi posem res de despectiu per a la ciutat de Valls. El més lleu sentit estètic de la indumentària fa preferir les espardenyes de vetes portades graciosament, a les sabates i als coturns quan no són prou ben portats.
De totes tres ciutats, Valls és, sens dubte, la que conserva millor l'aspecte i el perfum pairals. A Tarragona ha desaparegut gairebé del tot la ciutat medieval, que té, tanmateix, la seva representació en la catedral imponent. Quan, l'any 1813, les tropes franceses evacuaren Tarragona, destruïren, amb l'explosió de la pólvora, la major part dels edificis de l'Edat mitjana. Així, en la seva part material, Tarragona és avui una juxtaposició de l'Edat antiga i de l'Edat moderna. Reus, població nascuda durant la repoblació del Camp de Tarragona en el segle XII -si és que no corresponia, com és molt probable, a una vil·la romana- és un compost de temps medievals i moderns. Valls és més tradicional, més medieval, més típicament catalana. Per les cases i pels pobladors, Valls ofereix un menor grau de mescla. L'Alt Camp de Tarragona, tot tenint belles vistes sobre el mar, presenta ja el caràcter d'una terra interior.
Pel temperament, Tarragona és la calma; Reus, el neguit; Valls, l'equilibri. Els tarragonins han sofert la influència de l'ambient provincial. Els reusencs han seguit l'atracció de la universalitat sentimental i ideològica. Valls s'ha mantingut fidel a la llei de la terra i de la raça. Seria curiós de saber fins a quin punt aquestes característiques de les tres ciutats responen al procés de la respectiva formació històrica. Els qui parlen del caràcter ètnic romà del Camp de Tarragona obliden massa el llarg període de despoblació que hi va haver des de la invasió sarraïna a la restauració portada a cap pel barceloní sant Oleguer i pel normand Rober Bordet. ¿Cap on devien anar aleshores els antics habitants d'origen romà o itàlic? ¿No és efecte de la suggestió el fet que hom creu veure encara en les fesomies dels homes del Camp de Tarragona el segell de Roma? La suggestió potser accentua aquest fet, però és molt possible que tingui un fonament real. On ens sembla veure millor els rostres romans és a Reua els dies de mercat, entre els pagesos de la rodalia. Hom pot sospitar que en produir-se la devastació del Camp, que es convertí en boscúria abandonada, els habitants dels poblets i els conreadors de la terra es refugiaren al peu de les muntanyes i dalt del Priorat, en convivència amb els àrabs que per més de tres segles hi dominaren.
Tres ciutats, tres matissos. Tanmateix, la terra fecunda i el paisatge lluminós donen una unitat a la gent del Camp per damunt de llurs diferències. La gent del llamp ha romàs abaltida molt de temps. Reus, la ciutat inquieta, es desvetllà més d'hora. tarragona, al cap d'nes quantes dècades, l'ha seguida, desvetllada per la veu de la mar. I Valls, que mai no ha caigut en el son profund, ha manifestat els senyals de la seva vivacitat terral a despit d'un període econòmicament desfavorable.
De tornada de la nostra excursió ideal ens girem per guaitar els alts campanars de Reus i Valls i la silueta de la Seu tarragonina. I sentim amb tot el cor el desig que les velles i menudes rivalitats creades per l'antiga qüestió de les aigües i la nova qüestió del futbol s'esborrin i s'esvaeixin en el sentiment de l'amor comarcal i en imperativa solidaritat de la raça.
Antoni Rovira i Virgili (1882-1949)