L'HEREU PERELLÓ
A la vila de Prades si n'hi ha un minyó, n'és fill de bon pare, bona mare i tot. En va per carreteres a robar qui pot: a qui diners porta els fa donar tots; a n-el que no en porta li'n sol fer un do: un tret de pistola i un "Déu te perdó". Se n'ha fet una cova, no hi entra qui vol: n'hi té una minyona més maca que lo sol, que plora i gemega i vesteix de dol. Ella li va dir-li: -Hereu Perelló, ai, jo bé em menjaria de carn de capó, o bé de gallina, o bé de moltó.- -Pren diners i ves-te'n a buscar el millor.- N'ha trobat el batlle i el corregidor: -si no em descobríssiu, us diria jo a on és el lladre, al lladre famós.- -Ai, digues, noia, digues sense por.- -N'és dintre una cova per temor del sol.- Les campanes toquen: minyons, sortiu tots a veure on ê el lladre, el lladre famós. La minyona els guia, va al davant de tots; quan n'és a la cova, pic i repicó. Ja en surt en ventana el llade famós: -Com us obriria si en sou més de dos?- -Via fora -el criden,- surt, lladre traïdor!- D'una trabucada amb un trabuc gros, ja en va caure a terra el lladre famós Una trabucada!, que Déu el perdó!
Anònim