|
||
Bon matí, vila de Prades, bon matí. El sol toca les teulades vermelles, color de vi. Punxava el cant de la merla el silenci com un tel, i d'un crit de llum s'esberla la boira que omplia el cel. Les finestres mig badades la joia ha vingut a obrir. Bon matí, vila de Prades, |
||
Alexandre Plana (1889-1940) |