|
||
Per entrar a la comarca del Baix Ebre vaig haver de deixar-hi gairebé la pell: a les dotze d'un migdia em tocava pujar l'inesperat, llarg, duríssim -almeny pedalejant una colla de quilos- port de Rasquera. Una travessa impresionant per les solituds enlairades, però no apta per a la pressa i la suor. Tenia al davant la serra de Pàndols i la de Cavalls. Voltes i voltes, una rampa i una altra, i mai no vaig veure-hi ningú. El sol reverberant, el zumzumeig d'algun insecte en passar, només. I a baix de tot, en la fondària de la vall, l'Ebre majestuós i esquerp, inaccessible. Després de la baixada cap a Benifallet, famós pel guix; la pedra es duia en barca a Tortosa per a coure-la. A Benifallet em vaig beure tres cerveses seguides per tal de compensar la deshidratació. Però no tenia altre remei que escalar encara un altre port si volia arribar a Tivenys. Aquesta fou la gran sorpresa del viatge: que sovint mancaven camins vora el riu. L'amplària de l'Ebre m'havia fet suposar que existirien camins de carro paral.lels, o almenys un senderó per a la bicicleta. Mai no havia imaginat que el riu es tanqués tan hermèticament en els congosts. Davant de Tivenys, a l'altre marge, hi ha Xerta, que té un assut al mig del riu que millorava la navegació. Fou començat a construir el 1402 per Muça Alamí. D'aquest assut neix un canal que va per l'esquerra de l'Ebre fins a prop del mar; té vint-i-set quilòmetres i un cabdal de deu mil litres per segon. Hi ha un altre canal, que baixa pel marge dret, construït per a la navegació, connectant-lo amb el canal que uneix Amposta amb el port dels Alfacs. Té vint-i-sis quilòmetres i encara duu més aigua que l'altre canal, i tots dos reguen els arrossars del delta. Recordo que després de Bitem, ja al pla, i abans d'arribar a Tortosa, el girar de les rodes de la meva bicicleta s'acompanyava amb les voltes lentes de les sínies àrabs, de fusta, amb els cadufs tan sobris i tan bonics de terra cuita. |
||
Josep M. Espinàs (1927) |
||
|
||
|