L'EBRE EXULTAVA EIXINT DE LES FERÉSTEGUES MARGES...
L'Ebre exultava eixint de les feréstegues marges encaixonades, i obria el pit a les més amples perspectives dels nous horitzons, que si a la vora li abocaven faldades de verdura la coma de l'Aumesilda, la Roca Foradada i el Faristol, més enllà es llevaven en tous escalonats muntanyes tan bellament altives com les de les Serres de Cardó. I les terres baixes clapejades de masos i de sènies eren una simfonia de colors, blanquejades de frondoses albes, picades ací i allà per la pròdiga fruita de les hortes, en l'abundor benigne dels garroferals i dels ametllers, bordejada als marges per les palmes dels bargallons i les destrenades cabelleres dels salzes, els brins eriçats de les xopades i la magra ardidesa dels tamarius. (...)

Des de Benifallet fins a l'Assut l'Ebre s'eixampla a cada punt i forma les majestuoses planes d'Aldovesta, que és la més gran de totes, de la Xalamera, de la Sebineta i del Port, llacs d'aigües encisades, si no les ondula el vent, fangoses a la riuada i transparents quan baixen a l'estiu de les altes geleres. I cada plana del riu té el seu espectacle i duu fins en els noms de les riberes la seva emoció. Aquí es lleva la muntanya curulla on s'obre la Coveta del Gall; allí la larga coma que té al damunt la plana de Mollet. Ara us sobta amb un sentiment de basarda la Roca del Lladre, i més avall us alegra la vista el barranc que baixa de Paüls, on obren primer la boca que els ulls. Les coves d'Aldovesta, que hi caben més de mil moltons, s'enfonsen en aquelles roques descarnades que es lleven part d'allà del fosc garroferal. I encara us admira la Roca de l'Ombro, on fan tasia els llaguts i passen el camí de sirga de la dreta, bella muntanya grisa, motejada de clapes grogues. Què us diré? Si voleu un seguit de siluetes plaents i arborades de vius colors, vermelles i ocroses, damunt el gris de les pedres la verdor dels frondes, i el tornassol de les aigües i la gamma bajana de les riberes, deixeu-vos anar Ebre avall per la corrent, entre les muntanyes de Barbarreig, la Roca Roja, el barranc de la Caldera i el coll de Som, on vetlla de dalt estant l'esquerpa atalaia. (...)

Com un tema profund que sempre torna desenrotllant-se en meravelloses variants a la vora esquerra del riu, les Serres de Cardó estenen l'allargassada tossa de diamant crenellada i pura en la carena, coberta garres avall d'una pell de tigre. Mentre que al fons la simfonia que arriba a la seva nota culminant en el Mont Caro, arriba fatxenda davalla a la mar per les Serres de la Caramella, amb una mena de Cavall Bernat que s'encabrita al fons del fons, i puja terres endins per les Serres de Paüls i d'Alfara, fins a les muntanyes de Sant Roc.

(1925)



Pere Coromines (1870-1939)


Vocabulari

  • bargallons: margallons.
  • fer tasia: passar la bèstia de sirga d'un costat a l'altre del riu, quan és en aquest que continua el camí de sirga.
  • camí de sirga: camí des del qual, i estirant amb la sirga, es fa avançar una embarcació paral.lelament a la riba.
  • bajana: verd pàl·lid.
  • tossa: monticle aïllat de forma més o menys cònica i acabat amb una forma roma.
  • crenellada: carenada.