Cap. LXXIX. Com lo rei En Pere d'Aragó acordà d'anar a Gostantina e es recollí ab totes ses gents per passar [a] Alcoll
Quan lo rei hac trameses sos missatges a Costantina e hac haüda la resposta d'En Bonbòquer, tramès missatges per tota Catalunya e per tot Aragó, a cavallers triats, e bons e provats, e foren tro huit-cents, que s'aparellassen de seguir lo rei lla on ell volgués anar; e fóu fer tarides, e naus, e galees e molt gran aparellament de viandes; e fóu manament que tuit s'ajustassen al port de Tortosa. E aquí ell fóu venir tots los almogàvers e els adalils de la frontera de València e de terra de Múrcia, e los golfins qui estan e'ls ports de Muradal; e foren bé trenta milia hòmens a peu. Aquestes gents qui han nom almogàvers són unes gents qui no viuen sinó d'armes, e no estan en ciutats ne en viles, sinó en muntanyes e en boscos, e gueregen tots jorns ab sarraïns e entren dins la terra dels sarraïns una jornada o dues, enlladroint e apresent, e en traen molts sarraïns preses e molt d'altre haver. E d'aquell gasany viuen, e soferen de grans malanences que altre hom no podia sofrir; que ben estaran dos jorns sens menjar, si mester llur és, o menjaran de les herbes dels camps, que sol no s'ho preen res. E los adalils són cells qui els guien, qui saben les terres e els camins. E no porten mas una gonella o una camisa, sia estiu o hivern, molt curta, e en les cames unes calces ben estretes de cuir e e'ls peus bones avarques de cuir; e porten bon coltell, e bona carreja e un foguer a la centura, e porta cascú una bona llança, e dos dards e un sarró de cuir a l'esquena en què porta son pa a dos o tres jorns. E són molt forts gents e lleuger per fugir o per encalçar; e són catalans, e aragonesos e serrans. Aquelles altres gents que hom apella golfins són castellans e galegos e dins de la prefonda Espanya, e són la major part de paratge; e per ço com no han rendes de què viven, o cor han degastat o jugat ço que han, o per alguna mala feta, han a fugir de llur terra, e ab llurs armes, així com hòmens qui alre no poden ne saben fer, van-se'n en la frontera dels ports de Muradal, qui són grans muntanyes e forts, e grans boscatges, e marquen ab la terra de sarraïns e dels crestians, e aquèn passa lo camí qui va de Castella e Xivília e a Còrdova, e així aquelles gents roben e prenen de crestians e de sarraïns, e estan en aquells boscs e aquí viuen; e són molt grans gents e bons hòmens d'armes, que el rei de Castella no en pot venir a fi. Quan totes aquestes gents foren justades al port de Tortosa, e rei ne trià quinze milia, dels mellors que ell poc saber, e tramès-ne los altres e els donà comiat; mas anc no se'n volgren tornar tro que el rei fo recollit ab sos cavallers e ab ses gents, que malgrat del rei volien anar ab ell. Abans que el rei vengués al port de Tortosa, fó venir tants de bous, e de vaques e de moltons que tota la host n'hagren bastament mentre que aquí estec; e puis si en meseren en les naus e en les tarides tants que els bastaren mentre foren sobre mar.
Bernat Desclot (segona meitat del segle XIII)