NOCTURN A LES TERRES DE L'EBRE
I el silenci s'havia fet sobre la vall. El copejar monòton d'un carro en les roderes s'anà perdent pels camins fangosos que l'ombra acariciava... Al lluny passà un pastor menant un ramat cap a la cleda... Més enllà, dintre de les prades, se sentia l'esquellot del mans que tornava amb la vacada...

Els ànecs salvatges volaven arran de la lluïssor de les llacunes immòbils com un mirall i s'arraulien al si de les jonqueres. El far de Buda alçava el punt rutilant sobre la plana, mostrant-lo adés a la mar, adés a la muntanya. I tota la nit seguia el mateix joc infatigable...

En aquell silenci imponent, el copejar monòton de l'aixada damunt la terra tenia una sonoritat estranya i paorosa, com si es vexés quelcom de sagrat en l'ànima del repòs i del silenci... Del fons del cenillar immòbil com una decoració, sota la claror de la celístia, la primera granota llançà l'avís damunt dels aiguamolls, i com si allò fos una contrasenya, una altra li va respondre de més endins, després una altra, i una altra... I tot d'una, arreu del camp va anar alçant-se i allunyant-se, fins que esdevingué una gran remor aspra i monorítmica que es resolia en una sola veu ascendent en el silenci, ampla, monòtona, vers l'infinit. Començava l'eterna serenata de les nits plàcides de l'estiu, de les nits suaus i estelades...


Sebastià Juan Arbó (1902-1984)

Vocabulari
  • cleda: clos fet amb llistons, canyes, etc., per a tancar el bestiar o l'aviram.
  • vexés: mortifiqués greument, especialment per excés de poder; contrariar vivament.
  • celístia: claror dels estels.
  • cenillar: senillar. Canyissar.