TORTOSA HA TINGUT EL PRIMER LLIBRE...
Tortosa ha tingut el primer llibre de Dret escrit medieval. És el llibre Llibre dels costums de Tortosa. Als pocs que encara consideren que el Dret -el Dret escrit i eficaç- és l'única força oposada a la barbàrie, fins i tot a la més enfaristolada, la constatació d'un fet semblant ens fa una gran impressió i ens obliga a treure'ns el barret de la civilitat. Durant la guerra última, Tortosa fou una població del front durant una llarga temporada. Una gran part de la ciutat quedà destruïda. Els tortosins suportaren moltes calamitats. Per sort, els tortosins tenen una visible tendència a la cosa bucòlica: un dels seus ideals és tenir una petita casa de camp, perquè després del que portem dit, es comprèn que estimin molt el camp, el jornal de terra i la petita sèquia vivificant. Els voltants de Tortosa són molt ben tinguts, una delícia d'ordenació agrària. En aquesta classe de plaers s'assemblen molt als ciutadans de Reus, que també són molt bucòlics i pastorals. Aquestes cases de camp, aquestes alqueries, pal.liaren als tortosins els horrors de la proximitat de la guerra: foren els seus refugis naturals. Ara la ciutat ha estat reconstruïda. Per a alguns aquesta reconstrucció hauria permès de crear una magnífica ciutat moderna, ampla, espaiosa, agradable. Però, segons sembla, les coses no han estat així, i les coses no han estat fetes amb la suficient amplitud. (...) He vist la catedral. La Seu de Tortosa és tan fina i sensible com la de Barcelona. El claustre, una pura delícia. El conjunt gòtic és d'una aguda sensibilitat. Però la gran fàbrica té poca visualitat externa; queda embotida, en certa manera, a la ciutat; sembla ofegada, aclaparada per les cases. (...) Llegeixo que la catedral fou bastida en el mateix lloc d'assentament del temple romà i de la posterior mesquita musulmana. En tots els països vells passa igual. Tot i ésser la catedral tan bella, tan agudament bella, conté, a més, un element que per a la meva escassa erudició s'ha convertit en una agradable novetat: la façana. Catalunya és més aviat pobra en peces del Renaixement, i, per això, trobar-se amb la façana de la catedral de Tortosa, que és d'aquest tipus, fa una gran impressió. Us sentiu transportats a Roma a l'acte. És una façana pesada, rica, de colors calents, d'una gran sumptuositat, i, ben entès, inacabada. Però aquesta façana té una tan estreta i comprimida visualitat que quedeu desil.lusionat. La catedral hauria de tenir al davant un gran espai d'aire. Mentre va durar l'escassetat de productes alimentaris, Tortosa fou una població excepcionalment rica i puixant. ¿No hi hauria una mica de diners per a aconseguir que la catedral pogués ésser dignament contemplada? (1961)
Josep Pla (1897-1981)