| ||
El meu avi va anar a Cuba a bordo del "Català" el millor barco de guerra de la flota d'ultramar. El timoner i el nostre amo i catorze mariners eren nascuts a Calella de Palafrugell. Quan el "Català" sortia a la mar els nois de Calella feien un cremat mans a la guitarra solien cantar: Visca Catalunya. Visca el "Català! Arribaren temps de guerres de perfídies i traïcions i en el mar de les Antilles retronaren els canons. I els mariners de Calella -el meu avi enmig de tots- varen morir a coberta, al peu del canó. Quan el "Català" sortia a la mar cridava el meu avi: Apa, nois, que és tard! però els valents de bordo no varen tornar, tingueren la culpa els americans |
||
Joan Ortega Monasterio |
||
|
||
|