| EL BAIX EMPORDÀ |
|
|---|
El Baix Empordà, o l'Empordanet, conforma una de les comarques més insignes de la Catalunya Vella. Des del punt de vista paisatgístic, esdevé un rodal ben construït, complet, madur, acabat amb gràcia.
La seva façana marítima -sensacional de debó- reflecteix una singularitat manifesta. És, sense cap mena de dubte, el rovell d'ou de la Costa Brava. Filant prim, es pot afirmar que la seva quinta essència és la zona de Palafrugell i de Begur, on hi ha les cales més íntimes, acollidores, glorioses i plenes de llum de la riba mediterrània catalana, incommensurable.
És ben cert. Calella, Llafranc, Tamariu, Aiguablava, Fornells, Sa Tuna, Aiguafreda i tantes altres integren un rosari fantàstic de regolfades marineres, de racons salats que posseeixen qualitats excelses, emocionants. Sant Feliu de Guíxols i Palamós són, per la seva banda, les pancartes anunciadores del paradís marítim comarcal.
No resulta pas menys amanit l'Empordà petit de terra endins. El Pedró de Pals, pel cas, dibuixa un recinte excepcional, tant de contingut com de continent. L'espai que domina, equilibrat fins a graus superlatius, fa posar la pell de gallina. (...)
La deixalla humana més antiga i sorprenent de la comarca és -deixant al marge els dòlmens i altres elements semblants- el poblat ibèric d'Ullastret, que tragina pel camí dels segles més de mitja dozena de milers d'anys en les seves pedres. Com a conjunt prehistòric -d'una prehistòria, a les nostres latituds, remotíssima-, l'efecte que produeix no pot ésser més frapant. Acostumats com estem a veure poblats ibèrics -i diem ibèrics per entendre'ns i acabar més aviat- en estat de pur pedruscall, de simple il.lusió literària, les muralles, els carrers i els habitacles d'Ullastret ens deiexen amb un pam de boca oberta. Allò, veritablemet és espeterrant.
A les antípodes d'Ullastret, o de Peratallada, o de Vulpellac -tornant a la costa- hi ha els rascacels de Palamós i el cafarnaüm de Platja d'Aro. No gaire lluny, a pocs quilòmetres, Segueró i Sant Feliu de Guíxols respiren de manera continguda i senyorial. (...)
Prop de Palafrugell, en un mas de la parròquia de Llofriu, hi viu un home que coneix pam a pam l'Empordanet, el meu país, com ell l'anomena. És Josep Pla, pagès, mariner, escriptor, català i ciutadà del món com pocs n'hi ha a la nostra terra. Ell ens ha ensenyat, més que ningú, a conèixer i a estimar amb serenitat apassionada el paisatge, els vents, les pluges i els suquets de peix del Baix Empordà. I, amb tot plagat, la humanitat que l'habita.
Joaquim Casas (1911)
Vocabulari |
|
- rodal : tros d'un terreny que es distingeix del circumdant per alguna circumstància, especialment per les plantes que hi neixen.
- regolfades : un fluid en moviment regolfa quan retrocedeix en topar amb un obstacle, i formar un gorg, un remolí.
- cafarnaüm : multitud.