| COSTA BRAVA |
|
|---|
Muralles ciclòpees cenyidor del mar,
roques descarnades, goles cavernoses
crineres d'escuma, màgic pedregar;
veles desplegades, ones remoroses
rompents que enlluernen aigües palpitantes,
boirines rosades pel blau infinit,
horitzons brumosos, gavines gegantes
inquietud eterna joia des sentit.
Roques arran d'aigua, flors esmaragdines
jocs de llum fantàstics de coloracions
aigües gronxadisses, branques coralines
lliris olorosos. Màgiques visions
d'illes misterioses, freus d'aigües morades,
cales solitàries al recès del vent,
relliscalls marmoris, platges amagades
d'arenes daurades i escuma d'argent.
Oreig que acarona com un afalac
torb que arbora l'aigua, forta llevantada,
abraçada tèbia del garbí manyac,
ratxa furienta de tramontanada.
Conquilles, pardilles, pintats cargolins.
Petxines muscleres d'escloves llustroses.
Cargols salomònics de tons nacarins,
marisc que és flor viva de carns oloroses.
Romanins florits color de ametista
fonolls i ginestes com pluja d'or fi,
veles atzavares amb la soca trista
i amb la flor que esclata del bell mig del si.
I els pins resinosos d'escorça flairants
els roures altívols, l'alzina geganta
i murtres florides en tot viarany.
I a dalt de les serres que escolten serenes
les ones que arriben psalmodiant un clam,
el castell en runes aixecant-s'hi apenes
la torre esquerada partida pel llamp.
A. Martí Montenys
Vocabulari |
|
- freus: estrets.
- oreig : vent suau, ventijol.
- pardilles : (a Cadaqués, Palamós i Blanes). Patellida, pagellida. Petit mol·lusc univalve gasteròpode, que viu afermat a les roques de la costa.
- escloves : clofolles.
- murtres : arbre mediterrani.