NIT DE FRAU

L'aire era tebi i la foscor prima. La lluna petita volava pel cel fent una claror somorta. El mar era tan quiet, que en comptes de moure's, aparentava que respirés. Les onades arribaven a la platja de Sant Telm i, en lloc de llençar-se amb follia, s'ajeien suaument, pujaven un xic per la sorra, estenien un fistó d'escuma i, en baixar, no feien cap remor; hom diria que se n'anaven de puntetes. L'aire era quiet, i els fonolls marins romanien immòbils damunt les roques esborrades per la nit. Els pins, sembrats en el roqueram abrupte, estenien les branques en la buidor de l'espai.

En la calma de la nit se sentí la remor d'una pinya pesant que caigué damunt de la mar. Un xarbot es perdé en la fosca, i, un altre cop, el silenci voltà l'ofrena del pi feta a les onades, que surava en la quietud. El cant dels grills, fugia mar endins, i les aromes de la pineda s'esbandien amorosint aquell ambient de pau.

Els homes amagats profanaven la tranquili.litat de la nit. Els carrabiners ajupits miraven amb paüra i parlaven amb recel. El cabo, enutjat per la feta de l'embriac, pagat per l'hereu Roca, es veia obligat a fer un escarment. Per això tota la nit la costa era vigilada pels ulls neguitosos dels que empunyaven les armes lluents i humides per l'alè de la nit. Entre les soques dels pins, rera les atzavares, en la cala silenciosa, en les esquerdes dels penya-segats, hi havia els carrabiners esperant el senyal convingut.

I ningú no venia. La tranquil.litat benaurada de la nit entrava en aquelles ànimes, com una sentor de pau que anés apagant els neguits, adormint la temensa i donant bonesa al cor. Lentament, en la pensa d'aquells homes, s'anava esborrant el delit que els donà la prèdica del cabo, i a poc a poc el caliu de la voluntat es refredava com un cos mort. I embolcallats de bonhomia passaven les hores lassats i retuts per la son. L'arma els pesava, la positura els adoloria, i la calma d'aquella nit, talment com una visió confortadora de Santa que els allunyés els ulls de la misèria, els guanyava el cor. El cabo comptava amb desfici les hores que queien del cloquer del poble, colgats en la fosca.

Una remor nova va fer sentir amb força els batecs del cor. Els ulls que sotjaven esmorteïts, van allunyar-se de la son que els aclucava. Les armes se sentien agafades amb força, i la remor nova en aquell repòs, es feia clara i s'atansava lentament. No es veia res. La mica de claror que feia la lluna fou esmorteïda per un núvol volador atapeït i mandrós que va abrigar-la. Confosament va albirar-se una vela alta, caiguda, punxeguda; diria's una vesta gegantina que anés sorgint misteriosament del fons del mar.

En la llunyania va esclatar un llumet que s'amagà i encengué tres voltes. Llavors, se sentí clarament la remor dels rems topant amb els escàlams. Del fons de la platja, rera un canyar, s'encengué un altre llumet que va apagar-se tot seguit, i la vela va canviar de forma. L'antena va moure's, i la remor dels bossells i de la cadena del ruixó van sonar en la nit com un triomf. Ja eren a la platja cridats i convinguts. Podien descarregar.

Tres homes van passar bruncents per la platja de Sant Telm, vararen el gussi de l'ermità i s'allunyaren vogant amb força fins al quillat de vela gegantina que onejava sinistrament en la fosca, com el mantell de la mort.

No se sentia cap conversa, cap crit, cap remor. El gussi s'atensava a la sorra ple de paquets, i, quan la quilla va clavar-se a l'arena, i els tres homes van saltar a la platja amb els paquets al coll, se sentí, escruixidor i terrible, la veu d'alto del cabo entre les roques. Una esgarrifança va passar per tots els cossos, posant la pell rasposa, els cabells eriçats i els muscles tremolosos. Els ulls, esbatanats en la fosca, cercaven adeleradament la fugida. Com un llampec, els homes van llençar els paquets i van posar-se a córrer esfereïts sense escoltar la veu del cabo que cridava enrogallat.

-Alto!... Alto!

Sonaren trets entre les roques, els pins i les canyes. Els carrabiners cercaren per tots els indrets, i, a la fi, el quillat va allunyar-se damunt de les aigües quietes amb la vela onejant en la fosca de la nit tranquil.la, deixant els paquets de contraban i el gussi de l'ermità, surant en la mar.



Josep Roig i Raventós (1883-1966)


Vocabulari

  • fonolls: herbes aromàtiques.
  • xarbots: esquitxos violents.
  • cloquer: campanar.
  • escàlams: tija vertical, fixada al forat de l'escalamera (peça de fusta enganxada a l'orla d'una embarcació proveïda d'un forat on es fixa l'escàlem), a proa de la qual s'arma el rem.
  • bossells: aparells de manutenció consistets en una o diverses politges col.locades dins un bloc de ferro o de fusta.
  • ruixó: estri de fondejar.
  • bruncents: que brunzeix.
  • gussi: llagut petit.
  • esbatanats: molt oberts.