| COM LA GALEA E ELS DOS LLENYS... |
|
|---|
Com la galea e els dos llenys que el senyor rei trametia en Sicília foren partits de Barcelona, cascun se n'anà per la via que li fou donada. E anaren tan que vengren a Messina, on trobaren madona la reina, e els senyors infants e l'almirall; e donaren-los les cartes que el senyor rei los trametia, e En Ramon Marquet e En Berenguer Maiol. Sí que tantost lo senyor infant manà a l'almirall que encontinent faés armar totes quantes galees hi havia, e l'almirall aitantost féu anar la trompeta que tothom vengués pendre paga de quatre mesos; e tothom ab gran alegre pres la paga.
Què us diré? Dins quinze jorns hac armades quaranta-sis galees que hi havia adobades, que no en volc puis esperar adobar; e va fer recúller la gent, e pres comiat de madona la reina e dels infants. E cuita's tant per ço, de partir, que llengua no en pogués d'ell anar, que dins aquells quinze jons nulla vela no poc eixir de Sicília qui a ponent pogués venir. E féu la via de Cabrera, e hac bon temps, sí que en pocs dies fou a Cabrera. E con fo a Cabrera, tramès un d'aquells llenys que el senyor rei li havia trameses, a Barcelona; e llà trobà En Ramon Marquet e En Berenguer Maiol, e tantost faeren-li resposta que faés la via cap d'Aiguafreda, e que en aquella mar devia trobar vuitanta-cinc galees qui faïen lo càrrec de Sant Feliu a Roses ab la vianda, e que l'almirall del rei de França hi anava, son cos. E faeren-li saber con açó faïa depuis ells hagueren haüdes les vint-e-cinc galees a Roses, e que ells sabien que en aquella mar los devien trobar, segons les llurs espies, e que així mateix ells ab totes les galees que havien en Barcelona, adobades, serien en breu ab ell. E així lo lleny armat se n'anà ab aquesta resposta, e En Ramon Marquet , e En Berenguer Maiol faeren saber al senyor rei aquesta novella, qui era a Hostalric.
E com lo lleny armat fo partit de Barcelona, En Ramon Marquet e En Berenguer Maiol faeren recollir tothom, e armaren setze galees que hi havia adobades. E lo lleny armat trobà l'almirall en la mar; e con l'almirall hac vista la lletra d'En Ramon Marquet e d'En Berenguer Maiol, ell féu la via cap d'Aiguafreda; e de nuit ell pres terra a les Formigues, e aquí ell donà part a la nuit. E hac ordonat ab totes les sues galees que cascuna galea tengués tres fanars aparellats: un a proa, altre al mig e altre a popa, per ço com, si les galees del rei de França venien de nits, que tantost los fanars fossen encesos, per ço que coneguessen les sues galees, e que los enemics se pensassen que en cascun fanar hagués una galea. E per aquesta provisió que l'almirall féu, se guanyà tot lo fet, que així com ell ho pensà, així esdevenc.
E con fo prés de jorn, l'estol del rei de França passava ab lo faró davant, e tantost com l'almirall lo veé venir, féu armar la gent; e encontinent ell tramès dos llenys armats per descobrir, e tantost tornaren e armaren, e dixeren a l'almirall que tot l'estol del rei de França era. E l'almirall féu la llur via, e mès-se entre la terra e ells; e con fo ab ells, a colps los fanars foren encesos, e van ferir en ells. E aquí veérets llances e dards volar e ballesters en taula jugar. Què us diré Que abans que fos jorn, l'almirall los ha desbaratats, e n'hac cinquanta-quatre galees, e quinze que en feriren en terra, de pisans, e setze genoveses qui es n'anaven ja defora ensems, per paor d'açò; e no esperaren res, mas que faeren la via de la mar e anaren-se'n en llur terra. E n'havia quinze qui eren pisans, e foren-se esfondrades en terra; e els galiots de l'almirall tragueren-se tota la roba, e meteren-hi foc.
Ramon Muntaner (1265-1336)
Vocabulari |
|