| PALS |
|
|---|
A quatre o cinc quilòmetres al nord de Palafrugell, sobre la carretera de Viladamat, hi ha Pals, nom que ve del llatí palus, estany. És una població típica de l'època de l'Empordanet lacustre, ple d' aiguamoixos i de closes fangoses, durant la qual calgué edificar els pobles sobre els pujols esventats, que es consideraven més nets de miasmes i adequats perquè la gent no visqués permanentment en el fang. Hi ha altres pobles a l'Empordà, que tenen el mateix origen: Castelló d'Empúries, Bellcaire, Vilanova de la Muga, Sant Iscle, L'Alfar. Són pobles que fan un gran efecte, perquè, posats com estan sobre un sòcol, tenen visualitat i quan hi passeu a prop sembla que us el serveixin amb safata. En aquest sentit, Pals té una personalitat extraordinària i no n'hi ha d'altra, a la comarca, que s'hi pugui comparar.
En el cim més alt del turó en què s'alça la vila, encara en gran part emmurallada i flanquejada de torres, hi ha l'església, dedicada a Sant Pere, d'àbsis romànic i de porta barroca; la magnífica torre de les hores, l'únic que queda de l'antic castell senyorial, que s'acabà d'enderrocar l'any 1478; i el caseriu que puja, en pla inclinat, de sud a nord, cap a l'església. En qualsevol altre país el caràcter enorme d'aquest vell (gòtic) nucli urbà hauria estat tan clarament percebut per tots els estaments que hauria estat conservat com una autèntica relíquia del passat -com una relíquia habitada, viva i autèntica. A Europa es conserva moltes coses, amb amor creixent, que no arriben, ni de bon tros, a la qualitat que Pals tingué (...).
Josep Pla (1897-1981)
Vocabulari |
|
- lacustre : relatiu o pertanyent als llacs.
- aiguamoixos : aiguamolls.
- miasmes : efluvis nocius que eren considerats la causa de les malalties infeccioses i epidèmiques.