DE LA VILA DE VENDRELL
Adéu, vila regalada,
adéu, vila de Vendrell,
qui fas una olor mesclada
de garrofa i vi novell!

Tes casas són blanquinoses,
el teu cel té brillantors;
beuen les bèsties calmoses
en els teus abeuradors.

Al matí cremen les planes:
les veremes seran bones,
que la llum és fulgurant.

I a la tarda van tartanes,
vessant rialles de dones
cap a mar, sotraguejant.




Josep Carner (1884-1970)