|
||
Adéu, vila regalada, adéu, vila de Vendrell, qui fas una olor mesclada de garrofa i vi novell! Tes casas són blanquinoses, el teu cel té brillantors; beuen les bèsties calmoses en els teus abeuradors. Al matí cremen les planes: les veremes seran bones, que la llum és fulgurant. I a la tarda van tartanes, vessant rialles de dones cap a mar, sotraguejant. |
||
Josep Carner (1884-1970) |