El Vendrell, voltat de vinyes que el pagès amb el seu art exquisit treballa,
carregades a l'estiu del fruit saborós d'on regala a doll fet el vi ardentíssim
per a encendre la sang de les venes. El Vendrell, amb les seves arbequines
de verdors cendrejants i eternes, ací i allà aixecant-se en les parades com a
pastors de ramats guardant els seus ceps que al seu entorn pasturen; amb els
seus garroferars de verd maragda, que quan els hi abasten el fruit d'una collita
ja s'ha ensenyorit el novell de les brancades, que aimen les alenades de la mar
tebiona i per a aspirar-la sembla que s'enfilen per les roques enfonsant-hi les
urpes dels peus fins les entranyes. El Vendrell, amb comarca pròpia que no es
confon amb el Penedès ni amb el Camp de Tarragona, enrondat de pobles i
llogarets i escampadissa de masies, enfeinats, agradosos,
esparpellant salut i alegria,
que tot és Vendrell, i com els fills de la vila són els fills de voltant, i a ella hi
davallen de bon grat i a corrua feta en els seus mercats dels diumenges.
El Vendrell, quals límits comarcals li assenyalen de ben lluny, terra endins,
muntanyes blavoses, i a l'enfront el sorral de les onades (les llunes que aquí es diu),
a l'altra banda del xamós Pla de Mar,
que és terra beneïda, que lleva primerenc i bo i en dóna força. I el tot de la
contrada vendrellenca ve a ésser per als que la coneixem igual que a la mare
com una mena de paradís que tingui per entrada el més grandiós i escaient dels
portals: l'Arc de Berà, fita gloriosa que els segles no han descalçat, partionera que
fou també d'encontrades més grans en altres edats que són mortes, i per sota el
que tantes generacions hi han passat.
|