J.V. Foix va néixer a la mil·lenària vila de Sarrià, l'any 1893.
El pare -i els avis, els besavis i els rebesavis- eren dels
Torrents, de Lladurs, del senyoriu dels Priors de Desvalls: la
mare era de Manresa. Sarrià, a cinc quilòmetres de Barcelona,
tenia aleshores quatre mil nou-cents vuitanta-set habitants,
Consell municipal amb casal propi i sumptuós d'estil "regència",
burots als quatre punts cardinals, algutzil i nunci de trompeta amb crides diàries, en català o en castellà segons qui manava.
Gaudia de carril de foc, de fanals de gas escassos i de claror
esmorteïda, de fonts d'aigües medicinals, de cases i masos
senyorívols, de deu bòbiles fumoses i feineres, de pinedes
espesses amb caça arran de tret i de vastes jardineries i vinyes
claroses, a tocar. Amb botiga parada al carrer Gran hi havia tres
flequers, un cansalader, tres apotecaris, un fideuer, un
xocolater, un herbolari, un baster, un paraire, dos confiturers,
un fuster, dos manyans, un espardenyer, un betes-i-fils, un
llauner, un graner, un plats-i-olles, un ordinari amb carro i
faetó, un carreter, un cotxer amb berlines i landós, i tres o
quatre adroguers amb cantonada pròpia. Hi havia tres parelles de
la guàrdia civil amb llurs cavalls i capità, a qui no era del
sometent, l'en feien. No cal dir que gaudia també de jutge,
notari, metges i manescal. Tots els altres eren mestres d'obra,
paletes, pica-rocs o manobres.
|
