|
||
Al darrera Montserrat al davant la mar pregona... Ai Tibidabo estimat, miranda de Barcelona! Tens de dia les abelles a sota teu treballant: de nit s'han tornat estrelles que van per ton cel rodant. I t'embauma la ginesta i ajunten sos cants les aus als bronzes tocant a festa i al cornejar de les naus! Oh Tibidabo estimat!... Déu te dó la vida bona amb aires de llibertat, miranda de Barcelona |
||
Angel Guimerà (1845-1924) |