| ROMANÇ PRIMICER DE LA CIUTAT DE BARCELONA |
|
|---|
¿si et diguéssim l'entrellat
de la teva gran bonesa
que els poetes han lloat,
amb la pau de les muntanyes
tan senzilles al costat,
i el rosari de les ones
remembrant el teu passat,
amb estols de xemeneies,
amb la joia del terrat,
on voleia la bugada
i els coloms i fan esclat,
amb campanes que tritllegen
-té cada una veïnat-
a la torre vuitavada
i al cloquer del pensionat?
Et diríem presumida
sota un cel adormissat,
sota un cel qui s'enriola
de l'estel engarlandat,
del coet de la revetlla
i la fuga del ruixat.
Et prendríem com ets ara,
desgarbada en ta bondat,
amb les vagues i les bregues
i el castell qui t'ha sotjat.
Ni voldríem separar-te
del Besòs i el Llobregat.
Tens casasses escondides
d'algun noble qui ha marxat.
Tens casetes amb alcoves
i jardins amb emparrat
on romanen els burgesos
de més bona voluntat.
Tens placetes amb mainada
rera l'absis solellat,
i una font qui raja sempre
a l'indret arrecerat,
amb una aigua qui gorgola
per dessota l'enllosat
i un escut de pedra marbre
de falzies enflocat.
Obradors i botiguetes
amb regust d'humanitat,
animetes ciutadanes:
tot passant us hem flairat
-¡oh barreja deleitosa
de l'empesa i l'estofat!-
¿Què diríem de la Rambla
que no sigui ja esbombat,
de la Rambla, tan famosa
com París o Montserrat,
un passeig qui té casernes
i floristes i mercat
i capelles i teatres,
que tothom hi va pausat?
Guerau de Liost (1878-1933)