EXPLICACIÓ DE BADALONA
Badalona, que dista una llegua de la ciutat de Barcelona y un quart de hora del riu Besòs y lloch de Sant Adrià, és una població gran a la vora del mar, que fa molt alegra a sa situació. (...) Antes de entrarse a aquell gran caserío de Badalona se deixa a la vora del camí, cosa de un tit de trabuch apartada y un quart de hora del mar, a la torre dita den Peixau a quatre vents y sas parets són blncas ab uniformes balcons de empit, sinch a la part de mar o a mitgdia y tres així mateix a més de altra figurat de color blau a la part de ponent, ab petits òvuls sobre de cada balcó. (...) En Badalona queden tres plasas, la primera al pla de la parròquia después de baixats alguns graons frente y de la torre de Pinós; la altre al detràs de la parròquia al costat de la rectoria que circuheixen casetes las mes de pobre gent y del art de la mar, que és la major part; y la altre plasa és vehina a dos carrerons o travesías que trauhen a la mencionada plasa y iglesia sent a la altre part lo cementiri y espatllat ya o enderrocat aquel tros de campanar interino suposat no servir ya. Se conservan en la paret nova de la iglesia al detràs dos o tres làpides o inscripcions dels romans, conservantse algunas altras antiguitats de lo que era Badalona antigament. Casi detràs de la iglesia és la rectoria ab un frondós parral y caminal a son devant ample y un portal de entrada a la vora de un carreronet detràs de la iglesia. En quant als carrers lo de la vora mar és ample y vistosa sa casería, suposat venir recte y blancas las més de las partes que lo fan bastant alegre. Compresas dintre de aquella dilatada població: la casa o torre pintada de color rosa del doctor Fiol, advocat, y la nova casa del metge del poble en lo carrer de vora mar, sent bastant visible sa tarratxeta ab cucurulla que sembla hechura de campanaret, ab un terradet prop de est; no faltava més que un Montjuich al cap de munt de las tres astas, bolas y gallardets. Los demés carrers se van estrechant, y incòmodos molts per tanta sorra, y també al cap de munt dret a la plasa del poble, ahont se hi fan ballades per la festa major y demés de aquelles confrarías. Hi ha bells paseigs ab casas entre aquells horts y terras de conreu al rededor de Badalona. Lo cel, prou alegre quant està serè, y lo mar a ser balu junt ab lo cel, fan resaltar més tota aquella verdura. Del poble se compòn el més de mariners y pescadors;de éstos y altres ranchs del art de la terra, y de menestrals (...) La feyna de las donas y minyonas és de puntes de fil blanch, com en seguida de tota aquella costa de mar, esmerant-se en traure'n de esquisitas y amplas, havent-hi en Badalona prou comers de puntas ab que las donas de tota aquella costa se pasan millor la vida ab son treball, &c.
Rafael d'Amat, baró de Maldà (1746-1818)