| EL CARRER D'EN MALLA |
|
|---|
Pel costat de l'Argenteria s'hi entra per una volta, i una altra volta rònega, de passadís estret, li dóna eixida al carrer d'en Burgués. Poc coneguts són aquests carrerons, i menys freqüentats encara; pel que es refereix al d'en Malla, pot dir-se sense exageració que sols hi entren, llevat dels veïns, els amos de les finques per arreplegar el recapte dels lloguers, els argenters que, a estil d'estar per casa, amb sabates de simolsa i casquet de seda, se'n pugen a portar feina als finistes i obrers de plata, que des dels terrats en avall són les indústries a què es dediquen tots els estadants; el sereno, que hi dóna una passada cada dilluns per recollir la col.lecta setmanal, i de cent en quaranta, a les nits en què deu estar de broma, s'hi arriba per cantar l'hora i la serenitat del cel.
No es distingeix el tal carrer per sa claror ni per sa netedat, ni convida a passar-hi per fer drecera, perquè, a més dels repics dels martells que no assosseguen en tot el dia, l'emboiren sovint unes fumeres espesses, de sentida ingrata del vidriol amb sal per a fondre l'or i acolorir-lo, i els socarrims de la mixtura de manegar ganivets, que sembla com si una bruixa fes bullir en el calderó les herbes de malastrugança que donen encisos per a fer patir.
De manera que l'escatimada llenca de cel que els veïns veuen per l'esquerda de l'androna, i tan apartada com si la guaitessin amb uns binocles de teatre posats al revés, encara l'entelen, per necessitats de la seva indústria, amb aquells vapors espessos i malsans. I els joiells de pedreria fabricats en sos obradors, que lluen com estrelles captives en el front i en el coll de les senyores, ja han passat el pelegrí abans no han estat lliurats del carrer d'en Malla, on, amb ferums dolentes i aspres brogits, turments de la polidora, martiris del clavador i fibladures del burí, obtenen tants primors de matisos per a ésser després gala i afinament de la bellesa.
Emili Vilanova (1840-1905)
