Sortosament torno de la Cerdanya mig guarit, però tan enervat,
tan emperesit i temorós de recaure, que tant el paper imprès com
la quartilla m'esparveren. No em quedà més deler que el de vagar
per aquests carrers cercant entreteniment inofensiu a la visió.
Les grans obres de l'Exposició Universal, que aleshores es feien,
m'oferien el que més podia desitjar; car vostè no sap el que a mi m'entreté veure construir un mur gruixut, bastir un arc atrevit, hissar una jàssera o una columna ben pesant, contemplar, en una paraula, com creix i pren forma sòlida en l'espai la concepció ideal que abans m'han explicat o que he vist delineada en la vitel.la. A les oficines facultatives d'aquesta Exposició hi havia alguns arquitectes joves, lluïdíssims, que m'honraven amb llur amistat i als quals foren confiades les obres més remarcables del grandiós conjunt: a En Josep Vilaseca la porta d'honor o Arc de Triomf que encara segueix essent un dels millors ornaments de la Barcelona nova; a En Falqués el Palau de Ciències i el de Congressos que, erigits en solars presos a precari, hagueren d'ésser enderrocats un cop acabat el certamen; a En Lluís Domènech i Montaner l'original Restaurant, avui Escola Municipal de Música, i el colossal Hotel Internacional aixecat al Passeig de Colom, que hagué d'anar també malauradament a terra per necessitats del Port. Totes aquestes obres tenien un tan viu atractiu per a mi, que ja no les vaig perdre de vista ni un sol jorn.
Jo content de passar-me cada tarda hores i hores admirant la
febre i destresa que desplegaven els més grans eixams d'obrers
allí aplegats a interpretar els nous procediments de construcció
que se'ls imposaven per realitzar prodigis tan portentosos com el de deixar acabat i perfilat el colossal Hotel en el curtíssim
espai de quatre mesos, me n'anava encara a tafanejar en el Palau
d'Indústries, en el de Belles Arts, d'Agricultura, de Màquines i en el de la Secció Marítima; visitava els estudis dels escultors que modelaven les estàtues i relleus, els apartats tallers de fundició, de forja, de talla i ebenisteria on es laboraven els milers d'elements d'ornat i mobiliari que l'embelliment i servei d'aquells monuments requerien. I com si no n'hi hagués prou amb això, va endur-se'm també moltes hores de contemplació la construcció de l'original pavelló de Sevilla, bufoníssim compendi, com diu l'Ixart de l'art característic d'aquella ciutat; construcció en la qual posaren especial cura el simpàtic i malaguanyat escultor andalús Susillo i un amic meu guatemaltec, l'Alfredo Porta, fill de català i en aquells dies veí de Barcelona.
|
