|
||
Com el record d'un temps tot just finit, rejovenies la ciutat antiga. Plaça silent! Si l'aire no fustiga, conserves el teu aire, recollit dins el quadrat d'una porxada amiga. I l'has deixat al teu jardí petit, i al brollador, que sembla emperesit, i a les palmeres, que el vent no fatiga. L'aire se't perd endins dels carrerons; per ells vindran infants plens de cançons i els músics cecs tocant llur melangia. I arribaran els polemistes vells, i els grups de gent bescanviaran segells, i un dit de sol que a tots acaricia. |
||
Osvald Cardona (1914) |