LA PLAÇA REIAL
Com el record d'un temps tot just finit,
rejovenies la ciutat antiga.
Plaça silent! Si l'aire no fustiga,
conserves el teu aire, recollit

dins el quadrat d'una porxada amiga.
I l'has deixat al teu jardí petit,
i al brollador, que sembla emperesit,
i a les palmeres, que el vent no fatiga.
L'aire se't perd endins dels carrerons;
per ells vindran infants plens de cançons
i els músics cecs tocant llur melangia.

I arribaran els polemistes vells,
i els grups de gent bescanviaran segells,
i un dit de sol que a tots acaricia.



Osvald Cardona (1914)