QUAN EL SEGLE XIX ENTRAVA EN UN ESTAT COMATÓS,...
Quan el segle XIX entrava en un estat comatós, i en aquells dies del meu debut escolar, fou instal×lada a casa nostra la il.luminació elèctrica. El que dirigí la maniobra fou un tal senyor Torner. Sembla que el vegi, esprimatxat i suficient, però sol.lícit, amb la seva sòrdida americaneta d'escanyapobres, amb la seva calba dissimulada per uns pèls negres com de cua de cavall, amb les seves ungles impures i cargolades igual que les d'un gamarús silvestre, i amb el seu bigoti anarquista i afectat! Ell va ser el qui va realitzar el joc de mans més prodigiós de la meva vida quan, en els dos grans llums de la nostra sala verda, hi posà un laberístic entrecreuament de fils misteriosos i quan substituí els becs de gas per una cinquantena de tulipes policolors que amagaven la bombeta diabòlica i, donant la volta al botonet de l'interruptor, s'encenia tot d'un plegat amb un llum que jo no hauria pogut mai imaginar.

He de dir a l'ànima del senyor Torner, si és que encara fa el dòmino en el Purgatori de Sant Patrici, o en qualsevol altre lloc d'ultratomba, a la seva ànima i a tots els meus lectors actuals, que l'esdeveniment de la llum elèctrica a casa meva fou el cop de puny més destarotador que va sofrir la meva consciència de cinc anys.

Com que la nostra casa era grandiosa, en alguns espais, com el despatx del meu pare i la biblioteca, continuà la llum de gas i més endavant encara s'instal.là el gas, en posteriors reformes, com en una vastíssima cambra que ens guarniren per a nosaltres.

Paral.lelament a l'electricitat de casa, em penso que un dia, sortint d'estudi, vaig veure circular el primer tramvia elèctric de Barcelona. No voldria equivocar-me, però, em penso que fou el de circumvalació, que passava per les Rondes, és a dir, passava davant mateix del col.legi de don José.


J.M. de Sagarra (1894-1961)

Vocabulari