PART DEFORA DE LA CIUTAT...

Part defora de la ciutat, en un d'aquells indrets on, indecisa entre l'aglomerar-se de les indústries i l'eixamplar-se dels barris rics, serva encara l'encís del camp entre poblats, allí, com florida de pedra en l'oasi, va alçant-se un temple. (...) El caminant, tot acostant-s'hi, se sent corprès i li sembla allò un enderroc dels segles que dura, colossal, dels temps passats; mes al veure que lo imponent d'aquella aparent ruïna no és sinó la grandesa d'un naixement, el pit se li eixampla en un pressentiment d'eternitat. S'alça i s'estén sense fi aquell temple al través dels anys, i no vol dir encara el secret de la seva altura ni de les seves proporcions. Se desplega com una força natural irresistible, absorbint tota mena d'elements, de treballs, d'obstacles, de somnis i de realitats, emportant-s'ho tot confós en la sola enormitat del seu vol cap al cel.

Joan Maragall (1860-1911)