LA SALA DEL TINELL REIAL
En el palau hi havia hagut una sala on les parets no resistien la mentida. Quan el rei dubtava de la fidelitat d'algun dels seus súbdits, el feia comparèixer en aquesta sala i allí li feia dir allò que ell creia que no era cert. Si mentia, les pedres del sostre bellugaven, i, si tan grossa era la falsedat, àdhuc perillaven de caure damunt del mentider com a càstig o acusació de falsedat. Diuen que més d'una pedra del sostre havia caigut per aquesta raó. Quan el tribunal de la Inquisició va viure en el palau ve treure molt profit d'aquesta sala, on feia acudir a declarar els acusats.

CRISTÒFOL COLOM

A la sala del Tinell fou rebut en Colom pels Reis Catòlics quan va retornar de descobrir les Amèriques. El rei i la reina el van rebre asseguts al seu tron i rodejats de la gent més principal de la cort i van fer portar una gran cadira perquè en Colom segués al seu davant, gest que en aquells temps constituïa una de les majors atencions i deferències que podia tenir un rei. En Colom va explicar als reis tot de coses de les terres que havia descobert. Els va dir que la gent no sabien de lletra ni gastaven moneda, que no hi havia ni pa ni vi, que no coneixien el ferro i que tenien unes embarcacions totes d'una peça molt petites i en forma de pastera. També els explicà que la gent anava despullada i que no coneixien Déu Nostre Senyor i que es menjaven els uns als altres. Els va fer tastar una mena d'espècia molt forta que usaven els indis que va fer molta picor a la llengua dels reis i els semblà com si els hagués cremada. També els va fer menjar patates, que van trobar molt bones, i va contar-los que els americans se les menjaven en comptes de pa.

Els ensenyà tota una gran colla de lloros i de moixons estranys que portà, de més de trenta colors diferents molt vius, molt vistosos, com mai no n'havien vistos de semblants, i també va mostrar-los una mena de conillets molt menuts amb cua de rata. Els reis van quedar meravellats davant de tot aquell bé de Déu, i sobretot del gran tresor d'or que va portar, tant que fins les cadenes de les naus i les galledes i tots els atuells de cuina eren d'or de bon quirat. També els van sorprendre molt els sis indis que portà, que no eren ni blancs, ni negres, ni roigs, ni grocs, que aleshores eren tots els colors de gent que coneixien.

Però allò que més gràcia va fer al rei va ésser saber que a les terres que en Colom acabava de descobrir no hi havia cavalls, ni ases, ni bous, i que la bèstia més grossa que hi havia era com un gos, i també la gran estranyesa que feia a les gents d'aquelles terres veure gent a cavall, perquè no comprenien que eren dos cosos diferents; es pensaven que era una persona que tenia la meitat d'home i l'altra meitat d'animal, i tots s'horroritzaven en veure'ls. (...)



Joan Amades (1840-1905)