EL COMTE L'ARNAU (fragment)
Conten que el comte l'Arnau era amic del dimoni i, sobretot, enemic de Déu. En certa ocasió, tenia molta pressa perquè les obres de construcció del castell s'acabessin aviat, i tot era atiar els treballadors perquè s'afanyessin. Quan l'obra ja era molt avançada, el mestre que la dirigia un dia va dir: "Demà s'acabarà la torre, si Déu vol". El comte, en sentir-lo, contestà: "Tant si vol com si no vol". I, per més que tots es van afanyar, la torre no s'acabà i mai no quedaren enllestides les obres del castell, malgrat tots els esforços. Finalment s'enrunà sense estar encara acabat.

Una variant de la llegenda explica que un dia el comte, en una tertúlia de cavallers, va dir que ell tenia tant poder com el sol, que des d'una muntanya veia l'altra. Els companys feren un gest mig despectiu que li ferí l'amor propi. En arribar al seu castell, cridà el mestre d'obres més bo d'entre els seus vassalls i li manà que aixequés una torre tan alta que des de casa seva, per damunt de la muntanya de Montgrony, pogués veure tota la plana de la Cerdanya. El mestre li digué que l'empresa era impossible; però ell, irat, li exigí que la dugués a terme. L'enginy del mestre i les suades dels pobres vassalls feren possible aquella bogeria. I, quan ja gairebé la torre era enllestida va passar el que hem dit abans, i, al moment en què el comte digué el darrer mot, l'obra es va enfonsar.

Per proveir d'aigua el castell volia conduir la de les fonts del Llobregat, que aleshores arribaven fins a l'Espluga. També hi volia menar les de Maials, de Vilagran i de Vila-xica, les quals féu arribar fins al pla de la Pera. Al bo i millor de les obres, un dels treballadorss va dir: "Aviat acabarem la feina, si Déu vol". El comte, furiós, el reprengué, irat de manera semblant a com havia contestat al mestre d'obres que aixecava la torre, i a l'instant les aigües es van deturar justament al punt on es trobaven. Les fonts del Llobregat van recular fins a Castellar de N'Hug, on enacra ragen. A Serra-seca hom pot veure un gros solc fet a cops d'escoda damunt de la roca viva, que recorda el conducte per on havia de pasar l'aigua.



Joan Amades (1890-1959)


Vocabulari
  • atiar: incitar.
  • escoda: eina semblant a un martell gros amb doble tall, usat pels picapedrers.