| A MIGDIA SORTIREN DE CASTELLAR DE N'HUG... |
|
|---|
El camí s'enfilava a altituds considerables per a davallar, més tard, a obagues valls d'avets. Trobaren petites cascades d'aigua gelada i gorgs pregonament misteriosos. Malgrat ésser a l'estiu, feia bastant fred i se'ls posaren vermelles les puntes de les orelles. Caminaven seguint el corriol, i algunes vegades veien ramats d'ovelles que pasturaven aquella herba pobra i grisa. Damunt de llurs caps, volaven lentament sis o set corbs sinistres.
Arribaren a Maians, masia isolada en el pla anomenat de la Pera o de l'Espluga, car amb tots aquells noms és conegut. A partir d'aquest pla encimbellat començava una impressionant davallada, a través de l'ombrívola Baga Lluna, enorme i atapeït bosc d'avets que desemboca en una majestuosa fondalada, al final de la qual, dalt d'una coma esquerpa, hi havia el cèlebre castell de Mataplana, a poca distància del tenebrós gorg dels Banyuts. (...)
S'havien acumulat grans masses de núvols amenaçadors. Es féu una llum incerta, submergida, lívida. Semblava com si d'un moment a l'altre s'hagués de desencadenar una tempesta.
A llur davant aparegué, sinistre, el bastiment enrunat del castell de Mataplana i la silueta de la capella de Sant Joan de Mata. Caigué un llampec seguit d'un gran tro.
El canonge Matons es tragué el breviari i es posà l'estola. Els restants expedicionaris s'asseguraren de les creus pectorals i es palparen les butxaques a la recerca d'alls. Cabrera havia envellit considerablement.
S'anava fent fosc i els sol descendia per a colgar-se darrera les muntanyes. Montpalau decidí que havia arribat el moment tan llargament esperat. O ara o mai.(...)
Joan Perucho (1920)