| AIXÍ, DONCS, VINGUDA LA SEGONA PASQUA DEL 1921... |
|
|---|
Aquell dies es formaren dues coles: la més nombrosa seguiria fins al pic superior pel camí clàssic, els quatre restants aniríem a l'altre costat de l'enforcadura i provaríem de pujar al Pollegó Inferior.
Creuada una ampla extensió de neu, ens enfilàrem no gaire més tard pels primers repeus rocosos, cada vegada més redreçats, fins a guanyar un petit collet que ens permeté de passar a la banda que mira a Gósol. Una recta canal que veiérem a la nostra esquerra semblava practicable, i un dels companys, proveït de corda, eixí a explorar-la. Mentrestant els altres, quiets i encastats a la roca, no gosaven fer cap moviment ni tirar-se enfora i cercar un lloc més còmode, puix les pedres queien seguides i tan arran que algunes fins ens tocaven. Unes estones semblants, que tots els grimpaires coneixen prou bé, tenen una emoció i un interès ben particulars.
Josep M. Guilera i Albinyana