L'ombra baixava per les teulades, s'enroscava en alguna xemeneia no visible des de Santa Maria de
Queralt, i quallava en l'aire fred del matí. Preferia les mansardes obscures de sostre inclinat, i la fusta
vella i eixarreïda dels aeris colomars. Al pas de l'ombra, les bestioles restaven aculades i a la recerca
del racó més distant, amb un silenci aturat, ert. Cansadament, es desenroscava d'allà on fos i, en una
finíssima estria de boira i de fum, volava, gairebé invisible, fins a l'observatori més adient. Llavors
recomençava el girar entorn d'un eix corpori, amb una certa desgana i amb nervi fluix i derrotat.
La ciutat s'arraïmava a sota, grisa i compacta, al voltant dels campanars de Santa Eulàlia i Sant Joan.
Al defora de les línies fortificades, més enllà de la riera d'en Metge, ondulaven els camps llaurats,
la vida lliure i camperola, els ocells perseguits per ratxes de tramuntana.
|
