BERGA I EL BERGUEDÀ
Morfològicament, la comarca del Berguedà està construïda sobre l'eix corrent d'aigua de l'Alt Llobregat. A la seva banda nord, la comarca forma una vertebració impressionant, d'una densa fragositat. Aquesta fragositat, trencada de cop verticalment, forma com un ample esglaó sobre el qual s'organitza, fent baixada cap al sud, la part baixa del Berguedà. Berga, la seva capital, es troba recolzada a la mateixa intersecció del massís muntanyós i de la planura ondulada. Catalunya és un país d'enormes escales monumentals. El Berguedà n'és una, i de les més impressionants. (...) Per veure aquest país, Berga sembla que té preparat per al turista el santuari de Santa Maria de Queralt. Quan arribem a Berga, la primera cosa que hem de fer és pujar al santuari. El camí és apassionant. Com que transcorre per la part obaga de la muntanya, travessa un mont de pinedes silvestres que la gent del pla troba ple d'encants. Quan arribem al peu del santuari, l'aire s'aprima i el panorama esdevé intens i dilatat en el llunyadar. Mirant cap a l'amfiteatre del nord, apareix el Berguedà amb tot el muntanyam geològic, amb el seu oceà orogràfic. Cap al sud tenim, a primer terme, tot el Berguedà agrari i industrial, amb la seva bellesa normalitzada, i, més enllà de Puig-reig, la comarca del Bages, el tapís llunyà de les muntanyes de Montserrat, cobertes d'un vel de boira voleiadís, somiat. A dreta i esquerra d'aquest escenari immens, la vista se us perd en una dilatació de terres: cap al Solsonès a ponent; a llevant devers Vic i el Lluçanès. La balconada és prodigiosa. La presència de la terra és tan abassegadora que us sentiu com abrigat dins les mateixes entranyes del país -d'aquest país tan petit i d'una presència tan enorme i tan densa, tan aturada d'ancianitat i de vida potent.
Josep Pla (1897-1981)