EL LLOBREGAT
La seva trajectòria recta i segura denota de seguida el seu caràcter decidit i emprenedor. De tots els seus germans, el Llobregat és el que té l'esperit més individualista i democràtic. Vol anar sol, no suporta tuteles i imposicions, té una confiança cega en el seu esdevenidor. Porta una dèria, l'acompleix, costi el que costi. Des del cim de les seves muntanyes, un dia va veure Barcelona i se'n va enamorar. Qui pogués anar-hi, qui la pogués fer seva...! I el pallardot, alegre, atrevit i aventurer, ell que es lliga les espardenyes i emprèn la marxa.

Ala quatre passos, quan encara no ha tingut temps de prendre alè, ja l'enxampen pel coll i li aturen l'embranzida. Alto! Una fàbrica... Això és el Clot del Moro? Amb un bot el traspassa, però a la Pobla de Lillet, en veure'l apuntar mig encongit al capdamunt de la vall, ja l'esperen amb candeletes.

-Vine, vine -li diuen-. No tinguis por, que no et farem cap mal.

El gamarús hi va, n'hi fan de verdes i de madures, i després d'una mala fi de tombarelles fuig rabent terra enllà. I a Guardiola, tornem-hi; i a la Nou, i a Cercs, i a la Baells, i a Olvan...

Us penseu que s'enutja? No; al contrari, li agrada aquest viure emocional i neguitós, no ha nascut per fer el dropo. Com més trasbals, millor. Altrament, va perdent la borra de la devesa nadiua, a poc a poc es torna polit, agradable i intel.ligent. Amb tothom vol quedar bé, i és tan viu i escotorit que de tot se'n surt com si només calgués bufar i fer ampolles. A mesura que s'acosta a la terra baixa, també va posant pretensions. El cor mai no li diu prou, el seu tremp és formidable. Aquelles fàbriques de la primeria ara ja són colònies populoses, i aquelles turbinetes de per riure ara s'han tornat motors i màquines potentíssimes que donen pa i benestar a mils i mils de famílies. Els noms de llocs que fecunda fan un goig que enamora. Guaiteu quanta riquesa: Gironella, Puig-reig, Navàs, Balsareny, Sallent, Navarcles...



Joan Santamaria (1886-1955)