|
||
Qui diria que sobre aquest roscall que sembla de pedrera abandonada s'hi remoguin en trāfec i traüt sense perdre en el trāfic l'elegāncia prou vilatans i forasters, aquests d'ulls encuriosits i amb sobrera mirada encara per a dur-la sobre el pla on tot ho fa pessebre a distāncia que pau nominaria qui no sap que ja té nom i es diu Cerdanya? I encara terra enllā, o terra endins, d'un llac esplendorķs el luxe et pagues amb alts vigies que el ventet somou traient-los música talment la d'ālbers. |
||
Miquel Arimany (1920) |