PUIGCERDĀ
Qui diria que sobre aquest roscall
que sembla de pedrera abandonada
s'hi remoguin en trāfec i traüt
sense perdre en el trāfic l'elegāncia
prou vilatans i forasters, aquests
d'ulls encuriosits i amb sobrera mirada
encara per a dur-la sobre el pla
on tot ho fa pessebre a distāncia
que pau nominaria qui no sap
que ja té nom i es diu Cerdanya?
I encara terra enllā, o terra endins,
d'un llac esplendorķs el luxe et pagues
amb alts vigies que el ventet somou
traient-los música talment la d'ālbers.



Miquel Arimany (1920)